intentos de haikus

DE AMORES

Tus ojos de agua
Al final de la noche
Crean paisajes

*

Con los amores
Como con los tesoros
Todos soñamos

*

Son como humo
Los amores tardíos.
Se desvanecen.

*

En el otoño
La sombra de tus ojos
Me hiere el alma

*

La primavera
-dicen los muy viejitos-
La sangre altera.
No dicen que quisieran
Ser golondrinas.
*

Tienen tus ojos
Polvo de estrellas mudas
En su mirada

*

Cuando dijiste
Que era tu amor eterno
Ya me mentiste

*
Algunas noches
Tus dedos tristes tienen
Tristes caricias

*

Au caberet-vert (Arthur Rimbaud)

Depuis huit jours, j'avais déchiré mes bottines
Aux cailloux des chemins. J'entrais à Charleroi.
- Au Cabaret-Vert : je demandai des tartines
De beurre et du jambon qui fût à moitié froid.

Bienheureux, j'allongeai les jambes sous la table
Verte : je contemplai les sujets très naïfs
De la tapisserie. - Et ce fut adorable,
Quand la fille aux tétons énormes, aux yeux vifs,

- Celle-là, ce n'est pas un baiser qui l'épeure ! -
Rieuse, m'apporta des tartines de beurre,
Du jambon tiède, dans un plat colorié,

Du jambon rose et blanc parfumé d'une gousse
D'ail, - et m'emplit la chope immense, avec sa mousse
Que dorait un rayon de soleil arriéré.

En la taberna verde

Llevaba ocho días destrozando mis zapatos
en los los guijarros del camino. Entré en Charleroi.
En la Taberna Verde: pedí unas rebanadas de pan
con mantequilla y jamón que estuviese templado.

Feliz, estiré las piernas bajo la mesa
verde: contemplé los motivos muy ingenuos
del tapiz. Y fue encantador, cuando
la chica de enormes tetas y ojos vivos,

-¡a esa sí que no le asusta un beso!
-risueña, me trajo rebanadas con mantequilla,
jamón tibio, en un plato coloreado,

jamón rosa y blanco aromado con un diente
de ajo y me llenó la inmensa jarra con su espuma
que doraba un rayo de sol atrasado.

Versión de Claire Deloupy

cuando se levantó....

وقتی که او بیدار شد، دایناسور هنوز آنجا بود

Tirallonga de monosíl·labs (Del llibre Circumstàncies, 1968 de Pere Quart)

Déu:

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

DOL DEL COR

(Oda al monosíl•lab)


Sóc
mort.

Sóc
flux
que
surt
sol,
mans,
dolç.

Sóc
broll
de
riu
ple
de
plor,
ple
de
dol,
ple
de
mort.

Sóc
crit
trist
que
mor
dins
un
cor
sec
de
mal,
sec
d‘amor,
ple
de
por.

Sóc
vol
d’ocell,
ras,
pla,
vuit,
curt.

Sóc
jo
tan
sols:
trist,
i
sol,
i
sec,
i
mort.

deures del dia 15

La Casa Rodlel de Laforqueta és una mansió elegant, ben cuidada, l'edifici més gran i imponent en molts quilòmetres a la rodona. És sobre un turó des d'on es veu tot el poble.
Fa un bonic estiu. A l'alba, una de les minyones ha entrat a la sala i s'ha trobat els tres membres de la família Rodlel morts.
Els habitants de Laforqueta la continuaran anomenant Casa Rodlel encara que no hi visqui ningú.
D'aquí cinquanta anys tindrà algunes finestres tapiades, li faltarà algunes teules i l'heura creixerà de manera descontrolada per la façana.
Però a tots els habitants de Laforqueta la casa els "farà cangueli" i els més grans del poble quan se'ls acabin les xafarderies explicaran tant aquesta història, i la gent hi ficarà tanta cullerada, que ningú sabrà què ha passat realment.

monosílabos

Esta vez, Elena nos lo ha puesto difícil. ¿Sabéis cuántos monosílabos que tengan significado por si mismos hay en castellano? Otro día os lo diré, porque he tenido la santa paciencia de contarlos (a mano alzada). Desde hace unos días no vivo, obsesionada por esas palabrejas y por lo que se puede (he podido yo, claro, quizás otros...) hacer a partir de ahí. Os lo envío.

¿Me podriais dar una onomatopeya para una pedrada?
___________________________________________

(Sakineh Mohammadi Hastían)

-¡Es la ley!

-No mi ley

-“La ley de Dios!”

-Mi Dios es luz. Mi dios es paz

(ziuuus!!! Clasch!!!
De dos en dos, de cien en cien).

Se fue su voz
Se fue la luz
Se fue la paz
_____________________________________________

-Ma, en el mar hay pan?
-No, mi rey, no lo hay.
-Ma, en el mar hay miel?
-No, mi bien, no. No hay miel.
-Ma, qué hay en el mar?
-En el mar hay sol, luz, paz. Y, tal vez, un pez.
-Ma, hay un dios en el mar?

______________________________________________________________________


Tus pies en el mar
Pies de sal

Tu piel al sol
Piel de luz

Mi sed de ti

Tú y yo
Yo y tú
Hoy
Los dos
Al fin

_______________________________________________________________

TEXT 6 (N 1/CAT/Trad.)

Encara que feia molts anys que la família Rodlel ja no hi vivia, els habitants de Laforqueta la continuaven anomenant Casa Rodlel. La casa era sobre un turó des d'on es veia tot el poble; tenia algunes finestres tapiades, li faltaven algunes teules i l'heura creixia de manera descontrolada per la façana. Antigament havia estat una mansió elegant, l'edifici més gran i imponent en molts quilòmetres a la rodona; ara la Casa Rodlel estava deixada i abandonada.
Tots els habitants de Laforqueta pensaven que la casa feia "cangueli". Mig segle enrere hi havia tingut lloc un fet horrible, un fet que encara comentaven els més grans del poble quan se'ls acabaven les xafarderies. La història s'havia explicat tant, i la gent hi havia ficat tanta cullerada, que ja ningú sabia què era el que havia passat realment. Ara bé, totes les versions tenien un punt en comú: tot havia començat feia cinquanta anys, a l'alba d'un bonic dia d'estiu, en els temps en què la Casa Rodlel encara estava ben cuidada i era un lloc impressionant, quan una de les minyones va entrar a la sala i va trobar-se els tres membres de la família Rodlel morts.

J.K.ROWLING, Harry Potter i el calze de foc
(Trad. Laura Escorihuela)

·ORDENAR I REESCRIURE: expliqueu els fets de manera cronològica i reescriviu el relat mantenint aquest ordre.

EXERCICI DEL 9 DE JULIOL

Si
fa
no
fa,
els
plors
són
als
ulls
com
les
flors
al
camp.

Tot
mor
i
viu
en
un
clam,
si
fa
no
fa.

“Almendros en flor: la única tarea
que podemos realizar aquí es la de
reconocernos, sin el menor rastro de
duda en la manifestación de lo terrenal.”
(R. M. Rilke)

TEXT 163 (P/CAT/Orig.)

CANÇÒ DE BRESSOL

-Tinc
son.
-Nin
dorm.
Els
Reis
pel
nen,
un
tren
han
dut
i un
ós
i un
gos
qu'és
mut.
L'ós
per
un
piu
fa
nyiu!
fa
nyiu!
i al
tren
del
nen
no's
veu
ni
llum
ni
treu
mai
fum.
-Tinc
son.
-Nin,
dorm.

FERRAN PUIGDELLÍVOL

.IMITAR L'ESTRUCTURA: esriviu un poema amb versos d'una síl·laba com aquest. Procureu que tingui rima.

EXERCICI DEL 23 DE JUNY (TEXT 83)

La Directora Bibliotecària et convida a visitar la nova Biblioteca Mira’m i Fixa’t. L’espai es divideix en quatre grans sales que distribueixen els llibres de la manera següent:

en la primera, la dels Títols, els llibres que tenen el mateix títol o similar: L’illa del tresor, El teu tresor en la meva illa, Tu illa i jo tresor… en una prestatgeria. En una altra, Les sandàlies d’escuma, Les sandàlies del Pescador, Com la sandalia d’un romà, Agarra las chanclas, i així fins omplir totes les parets;

en la segona, la sala del Drama, més coneguda per L’Amargada, on tenen cabuda tots els llibres que acaben molt malament, amb mal gust de boca o et fan plorar, directament;

en la tecera sala, la dels Volums, també coneguda per La Ilimitada, els llibres es classifiquen per la grossària, és a dir pel número de pàgines. En una prestatgeria tots els que tenen 252 pàgines, en una altra els que en tenen 315 i una paret dels que només 1. S’està estudiant afegir-hi una vitrina per fraccions de pàgina, 3 línies, 2 línies, etc. És la més utilitzada perquè tothom sap el número de pàgines que vol;

en la quarta sala, la dels Colors, pots trobar les prestatgeries plenes de llibres del mateix color de tapes. Un aparador toronja, un altre de negre, blau, etc. En l’annex també pots buscar el llibre pel color de la fotografia de la portada;

I, finalment estem esperant que acabin les obres de rehabilitació per obrir dues sales molt sol•licitades, la de les Tapes Dures i la sala de les Tapes Tobes.