Sensaciones

Sensaciones


Memoria antigua de una burbuja a salvo de todo mal. Memoria líquida, marina.
Flotar liviano y tibio. Vivir rodeado de una oscuridad mullida y tranquila. Crecer sin riesgo, dulcemente, entre unos delgados muros que no te oprimen. Girar y girar, despacio, libre. Buscar sin embargo una salida. Encontrarla y, desde entonces, exponerte al peligro y a la aridez.



Fui al río, sin permiso. A escondidas. Me quité la ropa y dejé que el sol acariciara mi cuerpo moreno. Un escalofrío me recorrió entera. De un salto abandoné la tierra protectora y me hundí en el agua fría. Mis brazos y mis piernas se movieron acompasadamente y me hicieron avanzar, poco a poco, entre los guijarros. El placer atravesó mi cuerpo y me hizo suya. Aquí y ahora podría morir.




Brotando de la fuente primordial,
Frágil, apacible.
Discurriendo primero,
mansamente
Deslizándose eterna,
En calma.

Brincando luego por la pendiente,
Insolente, impetuosa, audaz
Formando remolinos ciegos,
Pozas ocultas.
Corriente arrolladora.
Flujo y reflujo
Tempestad, crecida.

Estancándose al fin
En aguas turbias,
Légamo oscuro, denso.
Caos abismal.
Hundiéndose en la nada.
Mar salobre.

Protagonista no tan anònima

Aquest escrit de fa més d'un any (potser dos) estava basat en un relat de la Carme O. a qui li vaig agafar de prestat la protagonista. Títol i text són intactes. Valgui aquest petit homenatge ara que l'Alícia ha perdut l'anonimat i la llibertat.


L’ALÍCIA

Vaig preparar la bossa a corre-cuita per agafar l’últim comboi de l’exèrcit que em portaria a la frontera amb Uganda. Anar a la seu de Kinshasa era retrocedir i havia de sortir ràpidament del territori tutsi.
Havia treballat amb voluntaris francesos en la reconstrucció de l’annex d’un hospital i en la primera fase d’una dotació d’equipaments educatius.
En aquelles casetes blaves, vermelles i grogues havíem vacunat, assistit a parts, alimentat nadons i nens, ensenyat adults…
Vaig fer un cop d’ull als llits blancs i em vaig acomiadar del personal, bàsicament nadius en formació, un matrimoni belga de cooperants i el metge en cap amb la seva dona infermera, membres de l’Organització.
Des del jeep vaig fer una darrera fotografia i sempre que miro aquells colors cridaners, muts en la instantània, veig l’escenari permanent d’unes representacions totalment absurdes.