(La carn vol carn
Ausiàs March)
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l´amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l´amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
...
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Ovidi Montllor Els amants
Aquella tarda de primavera en què les hores s’enfilaven com petxines per a un penjoll, la Lali feia un cafè a la cuina. Sortir aniria força bé per a les cames que d’un temps ençà feien figa, però, quina mandra! Tot feia mandra a les primeries de la primavera. Sis anys que estava sola. Sola i buida. En això pensava. On aniria a petar aquella tarda? alguna cosa havia de fer… quan tot d’una recordà una antiga cistelleria en el barri del born que l’encanterinava. Feia anys que no hi anava. Era una bona manera de passar la tarda tant si es firava com si no.
Va agafar un autobús resseguint l’itinerari com si la ciutat hagués hagut de canviar en aquells anys. Quina ximpleria! La va deixar a la vora de la Ciutadella. Es podia sentir la cridòria dels ocells exòtics del zoo i s’encaminà amb decisió cap al carrer Comerç.
La botiga, intacta, ocupava una antiga nau que havia estat magatzem d’olis. Enorme, fosca i molt atapeïda. Més gran, fosca i atapeïda del que recordava. En entrar li arribà un lleuger olor a encens.
Una ombra des del fons del local s’atansava a poc a poc enmig de l’enrenou d’andròmines. A dos metres de la Lali va dir “buenas tardes” amb regust argentí. Va copsar dues coses alhora: que l’home era atractiu i que li faltava alguna cosa. Escassejava de quelcom. Mirà cap al fons allargant el coll per damunt de l’espatlla d’ell i va dir el primer que li va passar pel cap. –Tens… biombos?
- Al fondo… tú misma-, i s’enretirà entre piles de cistells que barraven el pas.
La dona començà a caminar per l’angost passadís sentint les passes callades al seu darrera i per uns moments va pensar que estaven sols, que era massa fosc i fins i tot que era un atreviment. Quan li va semblar que arribaven on estaven els paravents, es tombà i li va buscar els ulls. Eren verds, intensos. Els estava enfocant al seu damunt, en el temps que els felins triguen en adaptar el seu mirar a l’objecte de la seva atenció.
En el joc de posar-se un i l’altre darrera per veure l’opacitat de les mampares, la Lali en va provar una dotzena llarga. A l’home semblà no desplaure’l. Aquella dona s’estava divertint.
En un moment determinat va passar les mans per uns paravents de fusta. Els va acariciar. -Oh! de fusta…. Em recorden els confessionaris de la meva joventut.
-Qué ha dicho?- va demanar l’home en veu baixa.
La Lali no ho havia dit, només ho havia mormolat. La trasbalsava haver de repetir-ho en veu alta com l’educació demana. Lleugerament enrojolada va mirar el terra. El silenci commíser del gran felí no es va fer esperar.
L’ínfima revelació d’intimitat i el silenci subsegüent van produir un efecte inesperat en la Lali. Va demanar distretament si algú havia entrat al local i mentre l’home s’encaminava cap al petit taulell que es trobava al bell mig de la nau, la Lali sentí una necessitat urgent i bestial. Es despullà de pressa i penjà la roba en el paravent que estava més a prop.
- Mi nombre es Leo.
Es van estimar com feres ferotges. Rugien amb embranzides i patacades. Els miols van espantar els ocells del zoo que per una estona van callar.
Saciats es van vestir.
Entraren a la botiga dues dones i un home. Es van creuar amb la Lali que molt circumspecta esperava l’home de l’altra banda del taulell.
Llepant-se lentament li preguntà quin biombo s’emportava.
-Sí. Aquell d’allà- senyalant el que els havia tapat per un temps de la resta del món. La dona va agafar la targeta que l’home li donava. Els dos van somriure. Ben mirat, a l’home no li faltava res i a ella, tampoc.
A la targeta escrit amb bolígraf, Leo. D’amagades en l’autobús, la Lali la va llepar lentament.