Reivindico cada segon de cada minut, cada
minut de cada hora, cada hora de cada dia i tots els dies de la meva vida. Són
els meus dies. Sóc una dona. No vull un dia de la dona, com el dia de l'os
panda o dels enamorats...no. En tant sóc persona, soc igual que l'home i això
com que ho sé i ho visc així, no veig perquè haig de tenir un dia especial. Que
hi és el dia de l'home? A vegades penso que ens automarginem, dedicant-nos un
dia...crec que només la sexuació biològica serveix per la reproducció, ni pel
sexe...ja que les carícies i l'amor vénen dels éssers humans siguin homes o
dones independentment del sexe que tinguin...A mi em sembla que les rel.lacions
heterosexuals són un convencionalisme social més, demostrat està que en els
espais de confinament com presons, convents, casernes militars, etc...abunden
les rel.lacions homosexuals entre persones que és consideraven heterosexuals en
un medi diferent. Em nego a posar la meva identitat sexual al servei del
consumisme de "avui ens ocupem de tu"...però quina falta de respecta
per un mateix i pels altres. Tampoc estic d'acord amb les quotes d'igualtat, i perquè no tot dones si son millors, u homes...o més dones que homes? Opino que hauriem de valorar les persones més apropiades pels llocs que avaluem i deixar de tenir conductes estereotipades i rígides en cap dels dos sentits.
Per altre banda tampoc crec que l'home
desconsiderat amb la dona, maltractador, masclista, doner o amb qualsevol dels
mil i un matisos que podem atribuir-els-hi, siguin altre cosa que un esser humà
mancat d'afecta i consideració per als seus iguals de la espècie, i si només ho
és amb les dones, ja no estem davant de "masclisme" sinó de misogínia.
L'odi a la dona, és molt més freqüent del que
sembla, el menyspreu per un altre ser humà al que és redueix a un cul i uns
pits, o al que hi ha sota unes calces és una agressió quotidiana a la que ens
em acostumat i últimament, afavorit pel tema moda, inclús lloem... A sota d'això tan
comú i que pot semblar tan innocu hi ha un menyspreu pel cervell, les idees,
els sentiments, els projectes, les feines i el futur ...de les dones. El teu i
el meu. Intolerable. Però cada dia, cada hora, en cada minut i cada segon...de tots els dies, de tots els anys!
No puedo decir que no tengas razón. En realidad deberían de ser innecesarios un montón -todos - los días que celebran situaciones injustas. Eso querían decir que no existen.
ResponEliminaO bien que cada día nos acordáramos de ellas
EliminaTotalment d'acord, però malauradament, encara no estem en un món d'igualtat, d'aquí (suposo) que encara hi hagi coses absurdes i banals com aquesta que "haguem" de celebrar.
ResponEliminaGeni.
Data històrica per recordar la lluita de la 2a. meitat del s.XX i testimoni per les dones d'altres països que encara no la han acabada.
ResponEliminaNo la donc per acabada enlloc!
ResponElimina