La fulla ?

Haig de fugir, però si em desprenc moriré….Quina angoixa, voldria ser lliure i no destruir-me en l’ intent. Volar cap el fred, quedar-me congelada o be fossilitzada i així dintre de 1000 anys que em trobessin i poder ésser estudiada i admirada, el meu verd no s’esvairia  i les iridescències platejades que emeto enlluernarien tothom que em mirés. Vull que el meu esqueix vital serveixi de llavor, quan ja no quedin arbres ni flors ni fruits. M’imagino els científics burxant en el meu ADN i fent rèpliques, regant-me amb oxigen sintetitzat perquè ja no hi haurà aigua, ni boscos, ni jardins.

Haig de estudiar bé els vents, si escullo tramuntana me’n aniré cap al sud, el llevant tindrà prou força?, el seu rebuf em portarà cap la vall d’Aran, o la de Boí...o potser la de la Cerdanya? I si fos millor Ponent, no aquest, no. Em duria per sobre el mar i podria acabar tota mullada i desfeta.

Ohhh!, m’he després no tinc forma d' entrar dins la voràgine ventosa que necessito, la ventada no és tan forta, hi ha creuament de forces, em destruiran. Adéu camps, lluna i sol. Encara corre sàvia pels meus nervis, si aguanto l’embranzida potser.....