- Mal parit, que no m’amoïnés que ja em portaria a casa. Si, si-, amb la gola resseca i la boca pastosa no podia fer memòria de tot el què havia begut.
Una festa d’antics alumnes. Quin horror!-. La sala plena de taurons del món jurídic de la ciutat i la Rita Dolcet, advocada depredadora de bona salut, va passar tota la nit amb l’única sardina de la festa. Si a primer ja va suspendre unes oposicions a bidell! S’ha de ser sòmines. A més, ventant-se d’haver arribat a secretaria.
La Rita vivia en una habitació annex al despatx pendent d’un veredicte que li permetés recuperar el pis hipotecat. A fosques, va travessar un laberint d’expedients que apilats formaven unes columnes fràgils de paper que s’apropaven perillosament al sostre. Judicis per arxivar, altres per celebrar. Un munt d’anys de feina.
El primer judici era a les 10h. De camí a la dutxa ve encendre l’ordinador. En el correu d’entrada un e-mail: secretaria_facultat_de_dret@universitatdebarcelona, assumpte: Comunicat urgent.
"Li informem que s’han descobert unes irregularitats administratives que es remunten als anys 1989, 90 i 91. En aquests errors apareix que vostè va aprovar l’assignatura Hisenda Pública II. Aquesta dada no és correcta. Li preguem que passi per aquesta Secretaria per determinar temari i data d’examen."
- Mal parit.
Va esbandir amb aigua el ganivet de tallar taronges i el va ficar en una petita motxilla que sempre portava al maleter del cotxe. Va sortir cap a la ciutat judicial. A l’ascensor va buscar l’últim número gravat en el mòbil.
Ets tremenda...et vols carregar al sardineta!!!!
ResponElimina