Hi havia moltes excuses, si hom en volia buscar: el poc encert de la traducció de la comèdia, els versos llargs i tortuosos, l'escassa gràcia dels actors. Primer es van distraure els espectadors més importants parlant entre ells, després els van imitar els qui eren més a prop, i al final feia el mateix tota la sala: corria un murmuri insistent, molestíssim, fins al punt que els actors, entre la ingrata ressonància dels versos i la manca d'atenció dels espectadors, van perdre el cap i van començar a parlar a crits: crits a l'escenari, xerradissa sempre més intensa a la sala <...>.
MARIA BELLONCI, Lucrècia Borja
(Trad. Joan Francesc Mira)
· CANVIAR EL PUNT DE VISTA: reescriviu el text fent que sigui un dels actors qui expliqui els fets en primera persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada