Hi havia moltes excuses si en volies buscar: el poc encert de la traducció de la comèdia, els versos llargs i tortuosos, la inexperiència de la companyia. Primer vaig sentir els espectadors de les primeres files parlant entre ells, després els que estaven més enrera, i al final vaig sentir tota la sala: corria un murmuri insistent, molestíssim, fins al punt que, entre la dificultat dels versos i la manca d'atenció dels espectadors, vaig perdre el cap i vaig començar a parlar a crits enmig d'una escena: la primera actriu em va fer la rèplica cridant i així tots els altres que eren amb mi dalt de l'escenari, i tot i així no podíem apagar la intensa xerradissa de la sala.