dilluns, 10 de maig del 2010

EL RIU


Brollant del cor de la terra
Fas sentir el teu crit, constant i incansable,
Amb veu de dol, amb veu d’amor.

Ets ple de mils d‘ànimes, de mils vides
I tries morir, sol, lluny del teu bressol,
En un mar profund que acaricia la terra
Fins formar part d’un tot, rodó i etern.

5 comentaris:

  1. La 1a i la 3a frase de TRES versos i UN vers per a la 2a frase. No sé què dir com no sigui gràcies per col·aborar.

    ResponElimina
  2. Mírala, la que no sabía hacer poemas! Me habéis dejado, Elena y tú,agradablemente sorprendida. Voy a intentarlo.

    Una pregunta catalano-técnica: "constant E incansable" o "constant I incansable"? La norma es igual que en castellano? Tendré que hacer otra vez el nivel C

    ResponElimina
  3. Concha "sorry", tienes razón! Esto de escribir tantop en castellano, me ha hecho cruzar los cables... Es "constant i incansable"

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Amb prou feines he comptat les 3 frases tant del teu com del meu. Ho més a la vora que he estat són els sudokus de la Carme R. Tampoc sé "llegir" poesia. La inspiració m'ha vingut directament d'en Joan Maragall, je,je

    ResponElimina