dimarts, 3 de novembre del 2009

RESSÓ DE DOL

Tot ha anat tan de pressa ... no he sabut, no he pogut, no he tingut valor per dir-te allò que voles escoltar, per respondre les teves pors, les teves angoixes ...

Parla, jo escolto. Parla’m, va !

Les teves paraules, com un ofec sord, les sento molt a dins meu i una vegada i, un altra, retornen a les meves orelles, com un prec llastimós que demana perdó per allò que s’ha dit i allò que mai s’ha pronunciat. Jo sols demano, potser, massa tard

Que no s’apagui la conversa

A cada paraula que vas pronunciar, quan encara podies, una onada de dolor, punyent, punxant i agut, em recorre el cos i intento retindre-les, guardar-les ben endins, com si d’un preciós tresor es tractés perquè

Cada paraula que dius fa
De mà a l’espatlla i a l’orella


I, assegut a la teva vora, vetllant el teu son malaltís, el teu no-despertar, et parlo a cau d’orella: massa tard, ho sé; massa fluix, potser; amb por, que les meves paraules no arribin... en lloc, mai. Però

A cada frase, el benestar

Que sento al reconèixer el seu so en tu, en mi ... em descobreix el teu somriure, l’alegria de la teva mirada que emmiralla l’ànima i no espera res de mi i tot ho dóna. Desperta !, torna! ... necessito l’escalfor que

Baixa pel braç, l’ull es dispersa

Parla !

Parla’m de que faràs demà

Parla’m !

De tu, de mi, de les paraules...

I en aquest demà, quan obris els ulls i tot torni, aixecarem els peus i caminarem, junts, pas a pas, ben junts. Enllaçarem un dia amb l’altre i tot tornarà a ser com abans. Millor. Viurem plegats en un infinit on

Amb més paraules del matí

Tornarem a començar. I d’aquests llavis trèmuls que ara observen els teus, freds, immòbils.... brollaran paraules on sols vivien silencis i

De la tornada del jardí

Parla !, parla’m !

De tu, i de mi, d’aquest divendres


.................

Parla jo escolto parla’m va

Que no s’apagui la conversa

Cada paraula que dius fa

De mà a l’espatlla i a l’orella

A cada frase el benestar

Baixa pel braç l’ull es dispersa

Parla’m de què faràs demà

De tu de mi de les paraules

Amb més paraules del matí

De la tornada del jardí

De tu i de mi d’aquest divendres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada