“Només es pot lluitar per tot allò que s’estima. I s’estima només el que es respecta, i es pot respectar únicament allò que es coneix.” (Mein Kampf)
Berlín, 29 d’abril del 1945
Mein Führer,
Sóc una patriota que he donat tres fills a Alemanya. Joves valents i endurits que han après a sacrificar-se sense enfonsar-se. Vull que sapigueu que com jo hi ha moltes altres mares disposades a donar els seus fills a aquest país. Que seguirem sense defallir fins l’última gota, fins l’últim alè.
Que si voleu esperits forts els teniu i en tindreu, perquè temps a venir i quan tot hagi passat, seran els nostres fills els qui continuaran el vostre projecte, el nostre, el de tots. Teniu molta raó quan dieu que no hi ha lloc per als febles.
La joventut d’aquesta nació és carn de la nostra carn i sang de la nostra sang i això és tant com dir-vos que vós no en tingueu pas de fills. No cal. Perquè tots els joves alemanys són fills vostres. No us calen nens. La joventut nacional-socialista és la màquina que heu format, que heu parit. Les dones hem fet de la bandera bolquers per a aquests nens i nenes. I aquesta màquina ja marxa sola sense aturador. Nosaltres, homes i dones de la gran nació ària els tindrem per a vós.
En el dia del vostre matrimoni, i que visqueu per molts anys.
Erna Muller
Molt bo, Elena. Molt.
ResponEliminaElena, no és que sigui bo, és boníssim ... al principi he pensat que era alguna cosa que havies penjat (d'aquestes que recuperes "por ahí" amb tant d'acert).
ResponEliminaM'ha costa entendre que la Erna Muller i tu éreu una de sola. Boníssim !!!
Bueno, como ya he enviado el mío, por fin he leído el tuyo, Elena. Y me gusta. Me parece original y, como siempre, bien escrito. Aunque yo no veo que Erna Muller seas tú. Tendré que leermelo mejor.
ResponElimina