I
Té quatre vidres simètrics amb marc i travessers de fusta esmaltats de blanc immaculat. Unes cortines blau cel amb sanefes verticals d’elefants i pilotes de colors. Oberta de bat a bat, el sol escampa l’olor dels gessamins del test que hi ha a l’ampit. Comença a giravoltar un mòbil penjat del sostre amb uns angelets que belluguen les ales.
II
Asseguda a la finestra descorre una cortina rosa estampada amb grans rombes fúcsies. Mira el rellotge. Se’n va. Apareix per regar unes margarites. Música. Mira el rellotge. Tanca la finestra. Para la música. Aparta la cortina una i altra vegada. S’apaga el llum. Se sent un plor ofegat en coixins quan una pedreta acaba de picar en un dels vidres...
III
Un vidre escardat amb els llistons repintats en tota la gamma de marrons i la fusta del marc, malmesa. Els últims raigs de sol s’estavellen contra els quatre vidres que s’han tornat opacs a força de no netejar-los. Una mà s’agafa a una cretona descolorida per treure la fulla seca d’un gerani escarransit a cops de boira i, es tanca la finestra.
Poesía en estado puro, aunque no respete la forma del poema. Transmites muy bien las sensaciones, sobre todo -para mí- el 2º y el 3º
ResponEliminaInocencia-Juventud-Decadencia.
ResponEliminaMás que sensación, de la inocencia me ha salido "una noción"... con más espacio le meto el llanto de un bebé.
Molt ben trobats els elements a comparar i les sensacions em queden molt reflectides.
ResponEliminaMolt sentit ... em fa pena la decadència encara que trobo que no va necessàriament lligada a la vellesa. Punyent.