dijous, 11 de juny del 2009

CALES FONTS - Es Castell (Menorca)

(no trobo l'original, aquesta és de la série)

El diàleg l'he deixat on era, corregit.

              Com si d’un quadre d’en Dalí es tractés, a través de la finestra es veia mar obert. Emmarcant la immensitat retallada, dues llengües de terra feien un triangle, acabant per altra banda del mar en un petit embarcador de la cala. Una barqueta de fusta, sense veles ni motor, indicava el lloc on la gran barcassa amarrava. Els “norais” (1) en filera, per babord, subjectaven quatre o cinc menorquines; les boies, a prop de la riba, ens mostraven el que deuria ser un niu de vaixells en ple agost (llanxes, bots, falutxes, gavarres…). Les casetes blanques siluetejant el fort blau del cel, no tenien solució de continuïtat. Dos pisos o tres d’antigues cases de pescadors, ara restaurants, botigues de roba o futileses, donaven un reflex lluminós al petit mar. En ceràmica, el rètol “Cales Fonts” rematava el conjunt, etiquetant-lo, quasi com un paquetet de regal pel turista. Els fanals de ferro forjat, amb bombetes i pantalles de vidre, com de vaixell, feien un resseguit pel moll fins la fi de la petita terra en un acabat primorós, com si fos un brodat amb puntes. Els colors suaus, vius i acollidors ens permetien sentir-nos abrigats, recollits en font de la immensitat d’una mar lleument ondulada per la suau brisa. La calor s’esmorteïa amb la dolçor del lleuger ventet. Les olors salades es barrejaven amb la fortor de les algues i la brea, diluïdes en una mescla embriagadora. La textura de l’aigua contrastava amb l’encalat rugós de les parets i les fustes dels petits vaixells repintades de vermell, blau o verd en les seves quilles de proa. 
                      Quelcom punt d’arbreda ens assenyalava que allò era real.

(1)“norai”: argot mariner, s'utilitza per a fer referència a un tipus concret d'amarri en terra que permet fixar l'embarcació.

4 comentaris:

  1. Molt bé oi? És que no sé ben bé què et va demanar, però sigui el què sigui m'agrada. Quin poc criteri el meu. Felicitats per escriure el primer peu de pàgina (que jo sàpiga ningú més l'ha fet mai).

    ResponElimina
  2. Em remonta als meus anys passats allí, quan les nenes éren petites... els recordo amb molta calidesa: sorra, mar, sal i molts, molts gelats !!.

    Aquesta cala, en concret, em penso que no la conec. M'han agafat unes ganas de tornar-hi !.

    ResponElimina
  3. Julia, sólo me gustaría haber hecho yo esta magnífica descripción. Riqueza de vodabulario, de imágenes y de sensaciones. Mucho mejor que la hayas aislado del diálogo. Ahora sí!

    Una cosa que no me suena: "...recollits EN FONT de ....", no sé si sería "enfront de", pero ya me lo dirás tú cuando te lo mires.

    también me parece "raro" el "lleuger ventet", para mí si es lleuger, ya es ventet y si es ventet, ya es lleuger.

    ResponElimina