Sortirà de la cabina on quedarà l’auricular penjant, es tocarà un barret negre i es pujarà el coll d’una gavardina de color gris, mirarà l’hora en el rellotge de la torre i traspassarà l’avinguda deserta per atansar-se a la barana del riu.
Intermitent, el semàfor segueix espatllat. Vermell, ambre, verd.
Més enllà de la barana, obscuritat absoluta. Retrocedirà fins la cabina, penjarà l’auricular i marcarà un número, un altre i un altre.
Per la vorera i amb les mans a les butxaques s’adreçarà cap als tres blocs de pisos. S’allunya un soroll de sabates negres.
El rellotge de la torre dóna dues campanades. A la cabina vermella comença a sonar el timbre del telèfon...
"Thriller" total....
ResponEliminaRing, ring, ring...
Me encanta, Elena. Y me gusta mucho en futuro, (aunque la profe no esté de acuerdo),creo que a tí también. Lo único que yo quitaría es el ring, para mí tiene más fuerza si acaba en "el timbre del teléfono", quizás "suena otra vez...vuelve a sonar..." o algo así. Opinión que vale lo que vale, ya sabes.
ResponEliminaHe suprimido el ring porque recuerdo que la profe también pedía algo distinto. Y en este relato me gusta más esconder como sinónimo de sigilo que ocultar que es el que viene en el diccionario de sinónimos.
ResponElimina