Una parella del mateix sexe i edat camina darrera el seu gos per un cèntric carrer de la ciutat. Alts i prims, de cos proporcionat i ulleres fosques. Tenen una botiga de roba per a homes prop d’on viuen.
En Josep Maria lleugerament més baix porta el cap afaitat. És qui sol donar les ordres al Pombo. En Toni, de cabell fosc amb un tall sobri, és qui entra al forn per comprar el pa.
Oberta al públic la botiga, el Pombo jeu a l’entrada. Ni es belluga quan entra un client. S’ho fan tot ells. Tanquen el migdia per dinar a la terrassa d’un bar restaurant. Amanida, bistec, gelat, aigua i cafè. Els dos igual.
A la nit pleguen tard seguint els costums de la zona i abans de pujar al pis prenen un combinat en la terrassa d’un bar de copes que té a l’interior una pantalla gegant de videoclips.
En Josep Maria lleugerament més baix porta el cap afaitat. És qui sol donar les ordres al Pombo. En Toni, de cabell fosc amb un tall sobri, és qui entra al forn per comprar el pa.
Oberta al públic la botiga, el Pombo jeu a l’entrada. Ni es belluga quan entra un client. S’ho fan tot ells. Tanquen el migdia per dinar a la terrassa d’un bar restaurant. Amanida, bistec, gelat, aigua i cafè. Els dos igual.
A la nit pleguen tard seguint els costums de la zona i abans de pujar al pis prenen un combinat en la terrassa d’un bar de copes que té a l’interior una pantalla gegant de videoclips.
***
-Està maco el Pombo- comenta en Toni tot orgullós sortint de la porteria de l’edifici on viu amb en Josep Maria.
-És el gos més estilós del barri. Toni, treu una mica el pit, últimament t’estàs carregant d’espatlles.
S’aturen davant del forn de pa. - El de sempre?-, pregunta en Toni.
-Sí, com sempre. Quiet! Pombo vine aquí.
-Tens un euro?
En Josep Maria obre el portamonedes –té. En Toni surt amb una baguette.
Pugen tots dos la persiana del petit comerç –Pombo, jeu!
-De cara l’hivern hauríem de portar un tàper amb el dinar-, diu en Toni encenent l’ordinador a la part de dins de la botiga.
-Si continua aquesta crisi, abans i tot.
Al migdia en el bar restaurant. –Els porto una amanida verda de primer? –pregunta el cambrer mentre li posa un bol d’aigua al gos.
-Si, sisplau i gràcies- respon en Josep Maria.
Ja de nit, asseguts l’un al costat de l’altre en la terrassa d'un bar de copes i en un relaxament molt característic, miren la roba que porten els nois que van amunt i avall del carrer neguitosos per començar la nit.
–Que siguin dos gimlets- li diu en Toni a un cambrer amb un somriure còmplice. Després, fa un cop d’ull a la Christina Aguilera que està cantant en la pantalla gegant.
-Està maco el Pombo- comenta en Toni tot orgullós sortint de la porteria de l’edifici on viu amb en Josep Maria.
-És el gos més estilós del barri. Toni, treu una mica el pit, últimament t’estàs carregant d’espatlles.
S’aturen davant del forn de pa. - El de sempre?-, pregunta en Toni.
-Sí, com sempre. Quiet! Pombo vine aquí.
-Tens un euro?
En Josep Maria obre el portamonedes –té. En Toni surt amb una baguette.
Pugen tots dos la persiana del petit comerç –Pombo, jeu!
-De cara l’hivern hauríem de portar un tàper amb el dinar-, diu en Toni encenent l’ordinador a la part de dins de la botiga.
-Si continua aquesta crisi, abans i tot.
Al migdia en el bar restaurant. –Els porto una amanida verda de primer? –pregunta el cambrer mentre li posa un bol d’aigua al gos.
-Si, sisplau i gràcies- respon en Josep Maria.
Ja de nit, asseguts l’un al costat de l’altre en la terrassa d'un bar de copes i en un relaxament molt característic, miren la roba que porten els nois que van amunt i avall del carrer neguitosos per començar la nit.
–Que siguin dos gimlets- li diu en Toni a un cambrer amb un somriure còmplice. Després, fa un cop d’ull a la Christina Aguilera que està cantant en la pantalla gegant.
Creo Elena que lo has conseguido. Pero no lo sé seguro:estoy totalmente desorientada con el ejercicio. No es nada fácil y ni idea de si se puede por ejemplo -o se tiene que- cambiar el narrador, añadir cosas o quitarlas... En fin, que no sé cómo hacerlo. Me da la impresión de que no me pasa sólo a mí, dado que eres la única que ha colgado algo.
ResponElimina