Minerals

Va ser un enamorament immediat, quasi instantani. Retallàvem uns cartonets que, després, enganxats convenientment feien néixer les diferents figures cristal·logràfiques dels minerals. Em fascinava com aquella dona feia que ens apassionéssim per un camp tan àrid. Des de llavors adoro els minerals. L’Anna Invers tenia uns cinquanta anys, calculo ara , des de la meva perspectiva d’adolescent de quinze anys em semblava molt gran. Portava els cabells recollits en una mena de monyo estrany i anacrònic, se’l recollia fent un bucle cap enfora, a l’alçària de la nuca...La seva pell blanquíssima mostrava poca estima pel sol. Era molt rígida, dura. Intel·ligentíssima. Anava sempre amb pantalons, masculina. Irònica, no deixava passar res. Ens quèiem be, però no li tremolava el pols si t’havia de posar en ridícul davant de tots.

Un dia jo estava passant notetes, entre les meves amigues de classe, sobre algun noi , segur; per aquella època sortia amb una nanno del mateix curs...i ens va enganxar...La vergonya que em va fer passar llegint, en veu alta, les xorrades que deuria haver escrit en aquella nota...!

Em seduïa que amb els dits pogués anar donant voltetes a aquells  hexàgons, cubs i piràmides,  i imaginar els eixos que els traspassaven.

Al cap dels anys la varem trobar, passejant amb una amiga meva,  també alumne seva, per la plaça Catalunya. L’havien acomiadada: ella no és plegava davant de res i li va costar la pell, la feina i el futur. Estava gran i sola. I vaig sentir una tristesa immensa per la dona trencadora i fora d’època que va ser la millor professora que jo hagi tingut mai.

Se trata de escribir sobre uno de vuestros profesores. Tratad de caracterizarlo aludiendo tanto a los aspectos positivos como a los negativos.