L’agenda negra

             Així com hi ha la novel·la negra, jo tinc una agenda negra. És negra pel color, no pas pel contingut. Té tapes dures, per al tacte hi ha una certa renitència, com aquelles fulles d’embalar coses delicades, plenes de bombolles, que m’agrada tant de petar. És una mena de consistència similar. Fa olor a pell, a pell brunyida, el seu tacte es lleugerament rugós, amb una rugositat fina, cuidada, no d’aquelles destraleres, sinó fetes ex profés per donar-hi relleu i finor. Ara gairebé no l’utilitzo, els medis electrònics li han pres el lloc i la seva mida és considerable...com el d’una quartilla. Anar amb ella amunt i avall em provoca més enrenou que altre cosa , la tablet li ha pres el lloc. Encara lluu una bona presència, fa goig, tot i tenir molts anys, ha estat ben cuidada. En ella hi ha telèfons de la prehistòria...persones amb las que ja no tinc contacte des de fa molts i molts anys, però que m’agrada conservar. De fet la tenia al despatx, a la feina, quan no teníem les nostres vides als ordinadors, mòbils i tabletes. Ja fa tant d’això! Crec que és a casa des de fa uns quinze anys, és va traslladar amb mi des del pis a on visc ara...Quan de temps, ja!

Se trata de describir un objeto particularmente querido. Utilizad para su descripción los sentidos del tacto, oído, olfato y gusto (si se puede), además del de la vista.