Era la granja de la gallina
Turuleta. Tots els polls estaven barallant-se pels quatre grans de blat que la
seca terra els hi oferia. La gallina, un au llesta i emprenedora, va decidir
que tenia que fer quelcom per distreure al personal gallinaci en embrió, es a
dir els pollets. Davant l’agressivitat que mostraven els animalons cada
vegada que veien passar un bri de menja, s’hi havia de fer alguna cosa.
Vet aquí que un dia el gall,
li va dir:
- Hauríem de fer una
lligueta de “potaball” per distreure aquesta massa de polls, aquesta carn de
canó.
- Com ho farem?- preguntà
la gallina pensant en les possibles despeses de sanitat i educació de l’esport que això li comportaria,
amb la conseqüent minva de beneficis!
-Fàcil, farem dos bàndols.
Els que varen nàixer a l’estable de les vaques seran els pollets vedell, i els que els ho van fer al dels porcs es
diran pollets garrí.
El gall va elaborar un pla
de desenvolupament per l’esbarjo i
distracció dels futurs pits a la brasa. La gallina es va encarregar de que
cada grup de pollets es sentissin totalment identificats amb l’ equip i
posessin tot el seu plomall en la fita .
Els primers partits varen
ser divertits, tothom jugava el millor que sabia i desitjava que guanyés el
millor.
Va anar passant el temps i
veient que tots estaven tant distrets en la lliga grangera, el gall i la
gallina pensaren que podrien disminuir la ració d’aliments i , així en
augmentar l’agressivitat, els partits serien més atraients, copsarien més
l’atenció i la desviarien de la poca
teca, de la manca de galliner, el nul respecte a les inquietuds dels futurs
pollastres i, perquè no dir-ho, la absència total de sanitat .
Un dia el guirigall que és
formà després de la primera part va fer ferits en ambdós bàndols i el gall se
les va veure i desitjar per sortir d’allà al mig sense sortir-ne malparat. El
gall i la gallina, per potes i amb seu vol gallinaci varen acabar al dalt del
pal del paller.
Bé, un desastre. A l’últim
partit tots dos bàndols muntaren tal fangar que mai s’haguera dit que estaven a
Girona.
A l’endemà una comissió de
polls d’ambdós equips varen agafar el gall
i la gallina i en feren un pinxo amb la forca i els rostiren a la brasa.
I així es com, amics meus,
s’acaba aquest comte.
És el conte més divertit que he llegit en molt de temps!
ResponEliminaElena