A frec d’orella sento la remor, l’atzur m’envaeix per
a tot... Sol a la barca, les veles arrissades no em porten enlloc, espero,
mentre el xapoteig contra la quilla em bressola. La lluna duu el seu millor
somrís i titubeja entre l'arbrada la seva alçada, el sol ja quasi lilaci no marxa
del tot...i jo ballo aquest son d'onades suaus i brisa fina. Em transporto a
L’Habana i passejo mentalment pels seus carrers plens de color i cridòria. Les
dones plenes de garlandes elaboren, fumen i venen puros pels visitants. Darrera
dels turistes corren els menuts i sempre hi ha algú que et canta, vulguis o no,
una troba a totes hores. Els daikiris,
mojitos i altres cocktails alegren les goles assedegades dels visitants. L’humida
calor t’enganxa la roba per tot el cos. Com
si fos un perfum, les olors t’embolcallen de manera subtil, la gent t’ofereix
el seu cos sense embuts, sense rubor, ni torbació. Porten la seva misèria amb la
mateixa alegria amb la que viuen. Homes, dones i criatures, donen per uns
dòlars i una estona, el cos jovial en el que habiten.
(continuarà)
És tractave d'escriure un text sense utiltizar el verb ser (en cap dels seus temps).
Lo difícil no es "la contrainte" impuesta por la profe, lo difícil es crear un texto como el que has creado tú. Cámara fotográfica, con sentimiento.
ResponElimina"com si fos un perfum" crec que s'ha colat. És difícil perquè potser tampoc es pot emprar el verb "semblar". No sé.
ResponEliminaEl fos te'l accepto..però semblar...ja no
ResponEliminaPodem posar ...
ResponEliminaCom un perfum...i assumpte resolt, no?