Recordo que un agost molt calorós, tindria uns set anys, vaig estar enllitada tot un mes…
A aquella edat un mes és una eternitat i jo em vaig distreure llegint… I ja no he parat. Recordo que als quinze descobria als autors russos, als setze els llatinoamericans, i als vint em vaig entestar amb llegir l’ Ulisses de James Joyce, cosa que vaig aconseguir a mitges, vull dir que el vaig acabar, però vaig trigar… dos anys!!! Impressionant, fa poc vaig trobar una discussió de si era o no psicòtic, l’autor és clar…la veritat és que l’ impressió que a mi em va causar era de persona alienada.
A aquella edat un mes és una eternitat i jo em vaig distreure llegint… I ja no he parat. Recordo que als quinze descobria als autors russos, als setze els llatinoamericans, i als vint em vaig entestar amb llegir l’ Ulisses de James Joyce, cosa que vaig aconseguir a mitges, vull dir que el vaig acabar, però vaig trigar… dos anys!!! Impressionant, fa poc vaig trobar una discussió de si era o no psicòtic, l’autor és clar…la veritat és que l’ impressió que a mi em va causar era de persona alienada.
Viure altres vides, sentir les emocions que et
provoquen les històries i els personatges, conèixer llocs, períodes, situacions
i espais, és una de les experiències més enriquidores per la imaginació i l’esperit, de les quals jo he fruït, frueixo i espero seguir fruint.
La lectura em va mostrar, a través de l’exquisida
adjectivació de Josep Pla, la riquesa i precisió del llenguatge, el valor de
trobar la paraula exacta per cada nom, lloc i persona, la delícia de saber
escollir, adequadament, el mot que s’utilitza per allò que és vol dir.
Honoré de Balzac es va passar un mes per trobar una paraula que s'ajustés al text (Eugene Grandet). Òscar Wilde una tarda sencera per treure una coma i finalment deixar-la estar.
ResponEliminaHo sé, per això ells són grans escriptors...i jo no.
ResponElimina