Recreació sense ser

A frec d’orella sento la remor, l’atzur m’envaeix per a tot... Sol a la barca, les veles arrissades no em porten enlloc, espero, mentre el xapoteig contra la quilla em bressola. La lluna duu el seu millor somrís i titubeja entre l'arbrada la seva alçada, el sol ja quasi lilaci no marxa del tot...i jo ballo aquest son d'onades suaus i brisa fina. Em transporto a L’Habana i passejo mentalment pels seus carrers plens de color i cridòria. Les dones plenes de garlandes elaboren, fumen i venen puros pels visitants. Darrera dels turistes corren els menuts i sempre hi ha algú que et canta, vulguis o no, una troba a totes hores. Els daikiris, mojitos i altres cocktails alegren les goles assedegades dels visitants. L’humida calor t’enganxa la roba per tot el cos.  Com si fos un perfum, les olors t’embolcallen de manera subtil, la gent t’ofereix el seu cos sense embuts, sense rubor, ni torbació. Porten la seva misèria amb la mateixa alegria amb la que viuen. Homes, dones i criatures, donen per uns dòlars i una estona, el cos jovial en el que habiten.

(continuarà) 

És tractave d'escriure un text sense utiltizar el verb ser (en cap dels seus temps).