En aquella hora el patí era ple de mares, pares i àvis que esperaven que sortís la mainada. Faltaven cinc dies per Sant Jordi i ja es respirava nerviosisme. Els nens feien manualitats de tota mena. Les professores no paraven de donar-los instruccions i ensenyar-los a fer dibuixos, figuretes, escriure’n la llegenda...
La creativitat i l’activitat eren extraordinàries.
El Jordi, de seguida va veure la seva àvia parlant amb l’àvia del seu millor amic, i la va cridar tot corrent cap a ella. De seguida va furgar dins la bossa de l’àvia per trobar el berenar. Sabia que cada dia li portava una cosa diferent i això li agradava.
—Àvia, anem a seure al banc que t’he d’explicar un secret.
El Jordi agafà la mà de la seva àvia mentre li deia que la “senyu” els havia explicat qui era Sant Jordi, la princesa, la rosa... i que ja ho sabia tot. La seva àvia feia veure que no ho sabia i exclamava: “Oh!, aah!”.
—Àvia: tu saps que Sant Jordi i tots són morts? Tu saps que el drac era molt dolent i només menjava persones i va arribar un moment que es volia menjar la princesa i tot el poble tenia molta por? Saps que ara no tenim Sant Jordi i nosaltres hem de defensar Catalunya perquè hi ha molts dracs que ens volen fer mal? Aquesta nit, quan truquin els pares els ho diré. I els diré que vinguin amb els seus amics per matar tots els dracs que ens volen robar, fins i tot la llengua. La “senyu” diu que és el que fa que siguem diferents i hem de lluitar tots per ella.
—Jordi, tot això t’ha explicat la “senyu”? Au, va, anem cap a casa a preparar el sopar. I tu, on tens la teva princesa?
El Jordi va riure i va contestar:
—Àvia, ara no hi ha una princesa, hi ha moltes princeses. Les princeses també volen defensar Catalunya, i com que són uns altres temps, hi ha també molts santsjordis i molts dracs que ens ataquen. Jo sé que el papa i la mama treballen a la UE perquè ens ajudin a ser lliures.
—Ah! —va respondre l’àvia meravellada pel raonament del seu nét, i va contestar:
—I com creus que ho poden fer? Són molts els dracs dolents que ens volen prendre tot el que tenim i se’ns volen menjar...
—Àvia no tinguis por, jo et defensaré. El Dídac i jo tenim un pla que si els papes ens ajuden, no pot fallar. És un secret i no t’ho puc dir. Tots nosaltres som els descendents de Sant Jordi, per això celebrem aquest dia tan preciós, amb roses i llibres, que simbolitzen l’amor, la llibertat i la cultura; ens ho va dir la “senyu”.
—Aquesta “senyu” us ho explica tot molt bé.
Els pocs dies que faltaven per Sant Jordi van passar amb molta agitació per part d’en Jordi. El dia 23 és va despertar més aviat que de costum. La gent també estava nerviosa hi havia alguna cosa en l’ambient que ho delatava. Des de les sis del matí se sentia una remor de motos que cada vegada es feia més forta. Aviat la gent va començar a despertar-se i posar les paradetes dels llibres i de les roses. Algú va fer córrer la veu que hi havia una concentració de motos Harley Davidson, que venien de tot arreu d’Europa. Les places i els carrers n’estaven plens, i les autopistes i carreteres ja s’estaven col·lapsant. Ningú sabia què passava i les autoritats no en tenien constància: ningú els n’havia parlat ni demanat permís.
La gent tenia les ràdios i les televisions engegades per si en comentaven alguna cosa. I els de les paradetes tenien por que els enviessin el negoci a la quinta forca.
A les 12 del migdia, es va fer un silenci estrany. L’Alcalde va llegir un comunicat dient que Barcelona estava presa per aquelles motos, i els motoristes, tots vestits de negre, es dirigien al Palau de la Generalitat i a l’Ajuntament amb senyeres independentistes. Uns minuts després d’estupefacció, va sortir al balcó del Palau de la Generalitat el seu President i l’Alcalde a proclamar la Independència de Catalunya. Van demanar que mantinguessin la calma.Tots els dracs havien estat fets presoners i els més importants se’ls havien emportat a la seu de la Unió Europea per iniciar el procés de separació i ser jutjats.
En Jordi i Catalunya ja no havien de patir. La Unió Europea i d’altres organismes els emparaven.
Gràcies als missatges que en Jordi i el seu amic havien enviat, amb l’ajuda dels pares, havien aconseguit aquella gran gesta. Fem que això no sigui un altre somni d’en Jordi.
La creativitat i l’activitat eren extraordinàries.
El Jordi, de seguida va veure la seva àvia parlant amb l’àvia del seu millor amic, i la va cridar tot corrent cap a ella. De seguida va furgar dins la bossa de l’àvia per trobar el berenar. Sabia que cada dia li portava una cosa diferent i això li agradava.
—Àvia, anem a seure al banc que t’he d’explicar un secret.
El Jordi agafà la mà de la seva àvia mentre li deia que la “senyu” els havia explicat qui era Sant Jordi, la princesa, la rosa... i que ja ho sabia tot. La seva àvia feia veure que no ho sabia i exclamava: “Oh!, aah!”.
—Àvia: tu saps que Sant Jordi i tots són morts? Tu saps que el drac era molt dolent i només menjava persones i va arribar un moment que es volia menjar la princesa i tot el poble tenia molta por? Saps que ara no tenim Sant Jordi i nosaltres hem de defensar Catalunya perquè hi ha molts dracs que ens volen fer mal? Aquesta nit, quan truquin els pares els ho diré. I els diré que vinguin amb els seus amics per matar tots els dracs que ens volen robar, fins i tot la llengua. La “senyu” diu que és el que fa que siguem diferents i hem de lluitar tots per ella.
—Jordi, tot això t’ha explicat la “senyu”? Au, va, anem cap a casa a preparar el sopar. I tu, on tens la teva princesa?
El Jordi va riure i va contestar:
—Àvia, ara no hi ha una princesa, hi ha moltes princeses. Les princeses també volen defensar Catalunya, i com que són uns altres temps, hi ha també molts santsjordis i molts dracs que ens ataquen. Jo sé que el papa i la mama treballen a la UE perquè ens ajudin a ser lliures.
—Ah! —va respondre l’àvia meravellada pel raonament del seu nét, i va contestar:
—I com creus que ho poden fer? Són molts els dracs dolents que ens volen prendre tot el que tenim i se’ns volen menjar...
—Àvia no tinguis por, jo et defensaré. El Dídac i jo tenim un pla que si els papes ens ajuden, no pot fallar. És un secret i no t’ho puc dir. Tots nosaltres som els descendents de Sant Jordi, per això celebrem aquest dia tan preciós, amb roses i llibres, que simbolitzen l’amor, la llibertat i la cultura; ens ho va dir la “senyu”.
—Aquesta “senyu” us ho explica tot molt bé.
Els pocs dies que faltaven per Sant Jordi van passar amb molta agitació per part d’en Jordi. El dia 23 és va despertar més aviat que de costum. La gent també estava nerviosa hi havia alguna cosa en l’ambient que ho delatava. Des de les sis del matí se sentia una remor de motos que cada vegada es feia més forta. Aviat la gent va començar a despertar-se i posar les paradetes dels llibres i de les roses. Algú va fer córrer la veu que hi havia una concentració de motos Harley Davidson, que venien de tot arreu d’Europa. Les places i els carrers n’estaven plens, i les autopistes i carreteres ja s’estaven col·lapsant. Ningú sabia què passava i les autoritats no en tenien constància: ningú els n’havia parlat ni demanat permís.
La gent tenia les ràdios i les televisions engegades per si en comentaven alguna cosa. I els de les paradetes tenien por que els enviessin el negoci a la quinta forca.
A les 12 del migdia, es va fer un silenci estrany. L’Alcalde va llegir un comunicat dient que Barcelona estava presa per aquelles motos, i els motoristes, tots vestits de negre, es dirigien al Palau de la Generalitat i a l’Ajuntament amb senyeres independentistes. Uns minuts després d’estupefacció, va sortir al balcó del Palau de la Generalitat el seu President i l’Alcalde a proclamar la Independència de Catalunya. Van demanar que mantinguessin la calma.Tots els dracs havien estat fets presoners i els més importants se’ls havien emportat a la seu de la Unió Europea per iniciar el procés de separació i ser jutjats.
En Jordi i Catalunya ja no havien de patir. La Unió Europea i d’altres organismes els emparaven.
Gràcies als missatges que en Jordi i el seu amic havien enviat, amb l’ajuda dels pares, havien aconseguit aquella gran gesta. Fem que això no sigui un altre somni d’en Jordi.
Llàstima que la fotografia dels motoristes i els dibuixos d'ilustració no s'hagin pogut reproduir en aquest espai perquè és molt important en els contes d'infants. El missatge és clar i molt emotiu però per a mi "tapa" la història.
ResponEliminaNo ho sé; no sé ben bé què vols dir.
EliminaTapar com a sinònim d'ofegar. El discurs ideològic m'ofega la història àvia-nét-senyu, potser perquè surten molts personatges en poc espai, pares-Dídac-motoristes-alcalde... No en sé d'escriptura però podria ser un problema de to (acaba amb una arenga). Subtil. Els nens són intel·ligents.
ResponEliminaGràcies per la teva observació, Elena! La idea era aprofitar "la diada" i la situación `política-crisi fent que fos un nen, iaia, "senyu"... que acaba amb un final surrealista, propia d'un nen.
ResponElimina