La nit de la revetlla, dos dels convidats s'escapen cap a la a la terrassa .Estan prenent cava de la casa i decideixen anar a donar un tomb en la xup-xup.
En Gerard, professor a la Facultat d’Arquitectura de l’assignatura d’ Ètica, hi ha anat sol. La Jana no té parella en aquest moment. Ell plateja de les temples, ella és tota sensualitat. Amb l’excusa literària, que si en Racionero que si la Carme Riera, la nit es va embolcallant de somriures i mirades intenses. Les discussions sobre la caducitat del romanticisme o bé les insinuacions sobre un altre trobada als aiguamolls del Delta de l’Ebre només inicien el flirteig.
----------------------------------------------------------------------------------
- Com és mou!
- No t’agrada aquesta remor de l’aigua quan trenca en la quilla?
- M’agraden els teus ulls...
- Ets llençada, eh?
- Son salats com el Mediterrani.
- Has llegit en Racionero.
- “La mediterrània i els bàrbars del Nord”?
- Si, no el trobes caduc, romàntic?
- El romanticisme es caduc?
- I tant, a la Facultat d’Arquitectura, a les classes d’ètica, ja és dóna com un tema obsolet.
- Renoi, si que n’estic de desfasada! Ets “profe” d’ètica?
- Si, però com a branca de Estètica.
- Ahhh...
- També et deu agradar la Carme Riera ...”Te deix, amor, la mar com a penyora” ?
- Que et “t’enfots” ?
- Noooo!!!!.
- Condescendent, estàs sent condescendent...
- Et vull portar al Delta de l’Ebre.
- No hi voldràs pas anar amb vaixell ?
- No , es clar que no!
No sé, potser estic equivocada, pèro a mi em dona una mica la mateixa sensació del que va passar la setmana passada amb l'escrit de l'Elena: la narració em sembla més un resum, un argument, que pròpiament una narració.
ResponEliminaEl diàleg m'encanta!. L'has modificat una mica no?.