El 25 de febrer de 1918, Rosa Monforte Gomis neix a Valladolid dins d’una família molt humil. Va ser la tercera de cinc germans i aviat va destacar a l’escola per la seva capacitat d’aprenentatge i el gran interès que demostrava per aquest.
Ben d’hora, donada la fragilitat de l’economia familiar, va haver d’abandonar els estudis per posar-se a treballar.
Al maig de 1933, amb quinze anys, arriba a Barcelona on l’espera una cosina seva que li ha trobat feina dins una família de la burgesia catalana. Ella, de manera autodidacta i amb l’ajuda d’un dels fills de la casa, que té grans inquietuds polítiques, continua estudiant i formant-se intel•lectualment.
Al 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, ingressa de la mà del seu mentor i futur company, al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) on, un altra cop, aviat destacaria per la seva capacitat organitzativa, dots de proselitisme i gran coratge. Totalment dedicada a la causa política, abandona les tasques domèstiques i es dedica en cor i ànima al partit. Cap a finals de 1938, donada l’evolució política del país, el seu pensament s’ha radicalitzat i abandona les files del PSUC per ingressar a les de la FAI que, mesos més tard, es fusionarien amb la CNT i l’ FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Libertàries) formant el nomenat Moviment Libertari Espanyol (MLE).
Al gener de 1939, davant l’imminent pèrdua de la guerra, intenta creuar la frontera a França però es detinguda abans d’aconseguir-ho. Està embarassada de sis mesos. La seva filla neix a la presó de Salamanca.
Mesos més tard, aconsegueix posar-se en contacte amb la família en la que havia servit, avis de la criatura, els quals, malgrat les desavinences, consenteixen en fer-se càrrec del nadó ja que el seu fill es troba també empresonat a Burgos.
A l’estiu de 1950 surt de la presó, molt dèbil, però amb les idees que li han portat intactes, si bé mai no tornarà a militar activament en cap grup polític.
El seu company fa uns anys que ha refet la vida i entre la seva filla i ella s’ha aixecat un mur que serà ja insalvable.
Amb l’arribada de la democràcia, serà freqüent veure-la en tertúlies i debats televisius i radiofònics, en col•laboracions i xerrades periodístiques, etc, explicant les seves experiències i defensant les idees democràtiques i de llibertat per les que havia lluitat tota la vida.
A l’octubre del 2007 mor en l'asil on l’havia portat la seva filla feia un parell d’anys. Pel seu propi desig, a la seva làpida hi diu “En defensa de les llibertats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada