de los Palotes, Perico (Barcelona, 1925-2003)
Va néixer el 27 de setembre de l’any 1925.
L’any 1936 la mare va morir d’ un càncer al Clínic, aquella visita a l’hospital el va marcar profundament. La olor de la mort era per a tot. Tota la vida va recordar aquella sensació. Només tenia 11 anys.
Va començar la guerra. El fet d’haver de placar-se contra el terra, agafat de la mà del pare, a la plaça Universitat per la quantitat de bombes que queien al seu voltant, va ser un episodi determinant en el seu futur.
Tot seguit el van enviar a Anglaterra, de on no sabia ni la llengua. No coneixia a ningú. A un plobet de Gal•les va aprendre l’idioma, a tocar el piano i a sentir-se molt sòl. El van repatriar just abans que comencés la Segona Guerra Mundial. En arribar li esperava una sorpresa, li van presentar la que seria la seva nova mare.
És va casar a l’any 1952 i va tenir una única filla. Al cap de dos anys va anar a l’Argentina a organitzar una empresa del seu ram. Va voler tornar a Barcelona als tres anys de ser a Buenos Aires.
Al 2003 va morir definitivament. El declivi havia començat cinc anys abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada