Recolzat en el mur, recordava l’estiu que havien passat a Formentera, feia vora trenta anys.
Havia plogut molt des de les hores... Moltes vegades havia estat motiu de les seves converses: aquelles platges mítiques de fina sorra blanca i aigües color turquesa; aquell sol radiant; aquelles juerges al vespre, al voltant de la foguera amb les guitarres; les borratxeres amb el Manu, la Lidia i en Jordi; els banys al capvespre... la Marta tenia 19 anys i ell 22... ja se sap !!.
Aquell pòster de la paret reproduïa la forma, tant característica, de l’illa: les mateixes aigües blaves. Tenia entès, però, que aquesta havia canviat força i ara tota la sorra era poblada de xiringuitos i apartaments i que centenars, per no dir, milers de “vespes”, recorrien els camins amunt i avall, com si estiguessin dins d’un eixam embogit.
No tenia ganes de tornar-hi, d’esborrar aquella imatge paradisíaca que es conservava en el seu cervell.
Va veure venir la Marta, puntual, com sempre.
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
- Hola!
- Hola, guapa!, puntual ... com sempre.
- On erets tan concentrat?
- Aquest pòster, que m’ha portat trenta anys enrere !
- Uff!, mare de Déu !, Formentera !. Quins records !. Aquells banys al capvespre, “Droga, sexe i rock and roll” al voltant de les fogueres a ritme de guitarres ... (je,je). Quines borratxeres amb el Manu, la Lydia i en Jordi !
Ja se sap ... “temps era temps” ...
- Érem joves
- Érem més joves que ara, vols dir. Uns trenta anys més joves ... i més inconscients. T’agradaria tornar-hi ?.
- I veure com els xiringuitos i els apartaments han trencat les nostres paradisíaques platges?. I com milers de motos circulen a tot taco pels camins?. No, gràcies !!.
- Miquel, et trobo una mica enyorat !.
- No, enyorat no. Si tu vols, un pel malenconiós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada