Carta d'amor en un edifici en flames

En l’amor,

Si llegeixes aquesta carta és que has trobat la caixa forta.

M’he quedat aïllada aquí dalt, a la part del darrera, a l’eclèctica. El fum puja pel celobert i he hagut de tancar les finestres de la cuina. La calor és d’espant però tinc prou presència d’ànim encara, per dir-te,

Que allà on miro, tu hi has posat els ulls. En els arbres del camí que es veuen per la finestra hi ets tu.

Sento els espetecs del foc on escoltaves música; en el barroc estàs tu.

A les teves mans, on havien estat els meus pits, només hauràs cendres. Recorda que del no res també va sorgir el nostre amor; en l’adagi.

Que tinc una forta picor a la gola i la boca seca on encara hi ha el regust dels teus petons; en l’aigua estàs tu.

Aquesta pudor a socarrimat que mai ens haurà de deixar; en l’olor de totes les flors del món estaré amb tu.

Et demano que ara facis el cor fort. Les arracades bones guarda-les i de les andròmines, desfés-te’n, com em vas ensenyar fer amb les antigues nostàlgies.

Teva en l’amor.