Al meu amor (corregit)

Estimat,

Ara que l'esplendor roja del foc és veu per a tot, la meva pell comença a sentir l’escalfor de quan te m'acostes...Tinc por. L’asfixia, el dolor...No poder acaronar-te, no veure’t més. Desitjava tant que fóssim un, que les nostres complicitats juguessin i s’acomplissin els ideals, que ens van enamorar, que la vida, per fi, ens fes aquest regal. L’últim. Somiava amb els nostres cossos, que en un acoblament perfecte s’endinsaven en les profunditats de les nostres ànimes. Les nostres boques fetes per besar-nos. Les nostres mans acaronant cada mil·límetre de pell. Les il·lusions, ja no seran una fita...perqué ja no hi hauran fites. Tants anys esperant-nos, arrancant a queixalades aquesta unió..., que ja no serà. Em cremaré en un infern real i no pas en una tòrrida passió.

Per sempre teva.