És alt i cepat, d’ulls foscos i celles poblades i un mirar fix entre les parpelles mig closes que axinen tot un conjunt caucàsic. Nas gros sobre bigoti gran, llarg i negre, com el cabell, de tall i pentinat acurats. De caràcter rígid, la seva presència trasllueix determinació, tot i que la majoria de les vegades només se’l veu de mig cos sencer, assegut o amb bastó i a la vora d’una taula. Sovint porta un uniforme gris de fàbrica.
Però la Mariona no veia res de tot això. Només sabia que quan sortia el pare de la fàbrica l’esperaven dos o tres companys al menjador de casa i enraonaven en veu baixa: - En Josep diu que s’ha de passar a l’acció. - Que per al partit és una qüestió internacional, diu que ens hi va el coll.- I que hem de formar una cèl·lula segons en Josep…
A vegades s’hi afegia la mare, poques, perquè com era la portera, s’encarregava de mirar qui entrava o sortia de l’edifici.
La Mariona portava les sabates per adobar al senyor Josep, el sabater del carrer del costat. Se’l mirava molt encuriosida pel molt respecte que li tenien els de casa, fins que va complir 12 anys, edat en què passen moltes coses per casualitat i se li caigué el vel dels ulls.
El senyor Josep de qui tant havia sentit parlar es deia Stalin, res a veure amb el senyor Josep, el sabater, escanyolit amb ulleres de pasta que em prou feines se’l podia veure assegut i parapetat, darrera un munt de sabatots. Home discret fins a no dir i que mai participaria en cap conciliabul clandestí.
Impecable descripció directa.Una indirecta a través de l'escena, tot seguit.El gir inesperat del final molt original...Un "complert".
ResponElimina