MOSCOU
Entro a la cova, començo a baixar i baixar, per les escales mecàniques. Sento vertigen, i una certa claustrofòbia. A quants metres de fondària estarem?. Som com formigues, o més aviat com rius de lava humana que van entrant al cràter. Tinc por de caure, la baixada és quasi en picat. Veig un vestíbul il·luminat amb aplics “art decó” i vull arribar-hi , aviat , quan abans millor. El meu interès és més el d'una supervivent que per ànsia de conèixer aquest afamat metropolità.
Els tubs de baixada i pujada són múltiples, com múltiples són les persones i les vides que s’entrecreuen. M’en recordo d’en Kafka i la seva Metamorfosi i ja em vaig sentint les potes que em surten des del costat, a partir de les costelles i les antenes arran dels polsos i les escates...endurides i llepissoses. Dec tenir una expressió molt estranya, perquè tothom em mira.. i jo abaixo els ulls a terra i continuem descendint , cap a l’infern.
Entro a la cova, començo a baixar i baixar, per les escales mecàniques. Sento vertigen, i una certa claustrofòbia. A quants metres de fondària estarem?. Som com formigues, o més aviat com rius de lava humana que van entrant al cràter. Tinc por de caure, la baixada és quasi en picat. Veig un vestíbul il·luminat amb aplics “art decó” i vull arribar-hi , aviat , quan abans millor. El meu interès és més el d'una supervivent que per ànsia de conèixer aquest afamat metropolità.
Els tubs de baixada i pujada són múltiples, com múltiples són les persones i les vides que s’entrecreuen. M’en recordo d’en Kafka i la seva Metamorfosi i ja em vaig sentint les potes que em surten des del costat, a partir de les costelles i les antenes arran dels polsos i les escates...endurides i llepissoses. Dec tenir una expressió molt estranya, perquè tothom em mira.. i jo abaixo els ulls a terra i continuem descendint , cap a l’infern.
Comença la caiguda, però floto!.
La veig, la seva carona de octogenària fixa aquells globus clars i aquosos i tot mirant-me als ulls em diu:
- Sé que tu em diràs la veritat.
L’interrogo amb la mirada, què vols saber ?
- M’estic morint, oi?
Penso en la confiança que em té però, a la vegada, tothom del petit i ple salonet està esperant la meva resposta, no la vull trair i tanmateix em trencaria dir-li que sí, que les cèl·lules embogides han escapçat la seva fràgil vida un xic, ja és molt gran però té por, molta por. Sempre n’ha tingut de por.
Li dic, que si, i sense que els meus llavis facin cap moviment ella entén i exhala l’aire tranqui-la. I és deixa portar, ja no lluita i ...se'n va del món conscient.
Tot plegat és un malson, segueixo avall.
La veig, la seva carona de octogenària fixa aquells globus clars i aquosos i tot mirant-me als ulls em diu:
- Sé que tu em diràs la veritat.
L’interrogo amb la mirada, què vols saber ?
- M’estic morint, oi?
Penso en la confiança que em té però, a la vegada, tothom del petit i ple salonet està esperant la meva resposta, no la vull trair i tanmateix em trencaria dir-li que sí, que les cèl·lules embogides han escapçat la seva fràgil vida un xic, ja és molt gran però té por, molta por. Sempre n’ha tingut de por.
Li dic, que si, i sense que els meus llavis facin cap moviment ella entén i exhala l’aire tranqui-la. I és deixa portar, ja no lluita i ...se'n va del món conscient.
Tot plegat és un malson, segueixo avall.
Avall, avall!
"de una supervivent". Hauríem de tenir corrector ortogràfic per als missatges.
ResponEliminaÉs més difícil per a mi escriure sobre les impressions i sensacions que sobre fets o pensaments, així que descriure la sensació que vas tenir en el metro de Moscou la trobo francament difícil.
M'agrada molt quan ja ets un escarabat i mires cap avall perquè la gent et mira.
I tant que continuarà!
En quant l'estil les seqüències es succeeixen sense sol·lució de continuitat. És com anar rodant amb la càmara a l'espatlla i amb veu interior.
ResponEliminaL'he passat el corrector, no m'ho ha detectat i jo tampoc, com s'ha de dir?
ResponEliminad'una
ResponEliminaOstres!!!n no ho veia. Gràcies.
ResponEliminaJo vaig tenir una sensació molt semblant al metro de París... me l'has fet recordar.
ResponEliminaM'agrada força pero (jo sempre amb els meus "peros") potser para ria la narració a ...cap a l'infern. L'altre paràgraf em sembla un afegit innecessari al que deuen estar buscant.
També és "sols una humil opinió" ...
Estic d'acord amb tú, em vaig despistar i vaig llegir 3000 paraules!!!!. I l'intentave allargar, peró és un afegit que crec estaria millor com entitat independent.
ResponEliminaEm parlem dilluns , si voleu.
De momento estoy out total. ¿Sólo trabajáis cuando yo estoy de viaje???? Voy a investigar lo que tengo retrasado y ya veré si para la próxima reunión he resuelto mi vagancia. Sniff
ResponElimina