En deixo passar 1, 2, 3, 4 ... el 5 !, aquest l’agafo !!. El perquè no el sé, segur que és per algun motiu que m’he decidit. Potser per viure noves experiències?, potser per analitzar nous especímens?, potser per veure la vida com la deuen veure cada dia tots aquests essers estrambòtics que han pujat amb mi?, o aquests que baixen?.
Per més mostra un boto: aquell noi mateix ... sí, aquell d’allà del barret amb un cordó i el coll com el del Mortadel•lo (o millor el de Filemón)... està esbroncant a la noia del darrera perquè l’empeny, no, calla ... diu que li fot mà !!!. La noia roja de vergonya i de ràbia baixa en aquesta parada amb vàries desenes més... vides que es creuen, que coincideixen per un instant, ignorants unes de les altres. Vides paral•leles en una mateixa estratosfera, vides que mai sabran que han existit al costat de les altres...
I si m’acosto i el saludo?, si li faig notar que sóc en aquest món com ell, amb ell, que convisc en el mateix moment, dins de tots els moments possibles de l’eternitat?. Esbronca a tothom que baixa!, quin personatge !!. Déu meu !, si fins i tot quasi tira a aquesta pobre dona amb tal d’agafar-li el seient, amb tal de seure!.
Ben pensat, baixo i en trio un altre d’autobús ... aquest no m’agrada, anem com sardines i ja tinc prou material per al meu llibre !!
És d'una filosofia molt particular i gens rebuscada. Un escrit molt proper a l'abast de la mà.
ResponElimina