dimarts, 10 de març del 2009
Mr. Allen (directa)
Tot era fibra, és passava els migdies corrent. Entrenava per a la Marató, deia. La cara cincelada sobre els óssos del pòmul s’obria en un ampli somrís seductor. Els ulls brillants, penetrants i fogosos s’et clavaven a l’ànima. Amb el pal de l’esquí donava copets a la neu, perquè la parella si apropés, com un gos. El seu gos, la seva gossa. Alhora era dolç, tendre, flexible com un jonc i dur com el gel. Fred, cerebral i egoista. Covard, tan covard...que feia mal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt atractiu aquest home. Llàstima qui hi visqui una covardia darrera la seductora aparença.
ResponEliminaAmb les paraules precises i alhora suficients. Jugar amb "jonc" i "gel" : Cistella de 3!
No quiero que me lo presentes! se le ve tan bien, con esa descripción tuya! Apariencia y realidad. Lo encuentro más bien repulsivo, a pesar de su "belleza".
ResponEliminaNena, quina por ... l'antítesis del meu tipus. Estic d'acord amb la Concha, no cal que me'l presentis: el meu no està tant fibrat però tampoc dóna copets a la neu amb el pal de l'esqui !!!... (i pobre d'ell !!.
ResponEliminaBromes a part, molt bó!
Filles, que voleu que digui !, si tots m'agraden !! Sou tan bones ...