c)

El 81 passa per..., el 22 dóna la volta a..., el 5... Ja el tinc! aquest va bé. Perquè en definitiva no interessa el destí, a on vaig, ho veritablement important és el trajecte. Un intinerari "per viure" amb independència d'on vagi. Gaudir del paissatge, urbà, sempre canviant. Una performance contínua. La vida és com i no a on i l'autobús s'omple d'homes (en el sentit d'humanitat no en el d'home/dona). Ha pujat un noi que se'n va a la trentena amb barret negre, tipus Gato Pérez, amb cordó rústic i una nou que li recorre tot el coll. El noi crida l'atenció a un viatger amb una veu, matitzada pel rom? Ja ha sortit el llop que portem dins. I ara: què l'empeny a fixar-se en un seient buit? Perquè allunyar-nos dels cossos que ens freguen i perdre'ns un munt de sensacions, autèntiques, que ens proporciona l'Home quan ens toca i encaixa a vegades la seva humanitat al damunt nostre?