divendres, 15 de maig del 2009

Aperitiu d'inspiració (del rodamots)

A frec d’orella sento la remor, l’atzur m’envaeix per a tot...Estic sol a la barca i les veles arrissades no em porten enlloc. En espera, mentre el xapoteig contra la quilla em bressola. La lluna duu el seu millor somrís i titubeja entre l'arbrada la seva alçada, el sol ja quasi lilaci no se'n acaba de anar...i jo ballo aquest son, d'onades suaus i brisa fina.

 
A frec d’orella sento la remor, l’atzur m’envaeix per a tot...Estic sol a la barca i les veles arrissades no em porten enlloc. En espera, mentre el xapoteig contra la quilla em bressola. La lluna duu el seu millor somrís i titubeja entre l'arbrada la seva alçada, el sol ja quasi lilaci no se'n acaba de anar...i jo ballo aquest son, d'onades suaus i brisa fina.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Carme O.15 de maig del 2009, a les 10:11

    Encantador Júlia!, d'una elegància i riquesa extraordinària ... ja m'hi trobo ...

    ResponElimina
  2. elena15 de maig del 2009, a les 10:45

    "El vocabulari és sempre inversament proporcional a l'espai que ocupa." Llei de Porthos.

    ResponElimina
  3. georgia 15 de maig del 2009, a les 11:42

    Porthos...un nou legislador!!!! ens em de felicitar ja que, aquest, té sentit comú.

    ResponElimina
  4. elena21 de maig del 2009, a les 10:51

    RODAMOT: m. (tèxtil) Roda motora dels torns, de les filadores, etc., proveïda d'una maneta i moguda a mà. I PER EXTENSIÓ VAIG PENSAR QUE ERA LA MANETA DEL TIMÓ! QUE IMBÈCIL!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)