Em preguntava que hauries sentit quan et van anunciar el meu nom: Mariona Torné i Ferrugués i si, com jo, estaries lluitant contra tantes pors, contra tants fantasmes...
Tots aquells anys a Cuba creient que no existies, que no eres més que un record en el cor del pare, un record que el mantenia viu i l’ajudava a suportar la seva gran càrrega.
Quan la porta es va obrir, vaig comprendre que el futur es perfilava en el seu marc. Vaig examinar-te amb detall, incrèdula, el cor a la mà i la respiració a flor de pell i alguna cosa va passar .. i vaig entendre que la cerca, per fi, havia acabat i que tot estava bé i en ordre.
I vaig poder sentir la presència del pare, la seva immensa alegria desprès de tants d’anys d’absència. I tot va tornar a tenir sentit.
.............................................................
Et preguntaves què hauria sentit quan li van anunciar el teu nom: Mariona Torné i Ferrugés i si, com tu, estaria lluitant contra tantes pors, contra tants fantasmes...
Tots aquells anys a Cuba creient que no existia, que no era més que un record en el cor del teu pare, un record que el mantenia viu i l’ajudava a suportar la seva gran càrrega.
Quan la porta es va obrir, vas comprendre que el futur es perfilava en el seu marc. Vas examinar-la amb detall, incrèdula, el cor a la mà i la respiració a flor de pell i alguna cosa va passar ... i vas entendre que la cerca, per fi, havia acabat i que tot estava bé i en ordre.
I vas poder sentir la presència del pare, la seva immensa alegria desprès de tants d’anys d’absència. I tot va tornar a tenir sentit.
.............................................................
Es preguntava què hauria sentit quan li van anunciar el seu nom: Mariona Torné i Ferrugés i si, com ella, estaria lluitant contra tantes pors, contra tants fantasmes...
Tots aquells anys a Cuba creient que no existia, que no era més que un record en el cor del seu pare, un record que el mantenia viu i l’ajudava a suportar la seva gran càrrega.
Quan la porta es va obrir, va comprendre que el futur es perfilava en el seu marc. Va examinar-la amb detall, incrèdula, el cor a la mà i la respiració a flor de pell i alguna cosa va passar ... i va entendre que la cerca, per fi, havia acabat i que tot estava bé i en ordre.
I va poder sentir la presència del pare, la seva immensa alegria desprès de tants d’anys d’absència. I tot va tornar a tenir sentit...
Molt bonic. També senzill i entenedor. Trobo que a partir del tercer paràgraf hi han masses "i", que continuen en el quart.
ResponEliminaEn el segon, el del tu, crec que no has convertit tot a 2ª persona "Tots aquells anys a Cuba creient que no existia" , potser seria que "no existies".
Com ho veus?
El tema de les "i" me'l repassaré, potser téns raó però, la veritat, és que ho he fet amb tota la intenció: volent enfatitzar ... m'ho repassaré bé perquè possiblement no he conseguit el que volia.
ResponEliminaEn quan al tema de la 2a. persona crec que està bé perquè m'estic referint a l'altre persona (la mare); és a dir: "jo creia que tu no existies", "tu creies que ella (la teva mare) no existia", ella creia que (la seva mare) no existia", etc.
En fi ! ...
Dons no l'entenc...Ho parlem a classe.
ResponEliminaEn fi!!!
Màgic el to intimista d'aquesta història però tinc problemes amb la 2a persona tot i haver llegit el conte sencer; per cert, perquè no el penges? (és un conte, conte).
ResponElimina