VAPORS (Homenatge a Susana Baca)

Els teus peus volen dalt de l’escenari. S’eleven dins l’aire amb dolça vaporositat formant cercles impossibles i piruetes de somni mentrestant la teva veu, càlida, entona notes íntimes fetes d’armonia i colors: “yo anduve de nube en nube y de tierra en tierra ...”

Per les teves venes corren diverses sangs: la sang negre dels teus ancestres, antics pobladors d’una Àfrica primitiva , arrencats de les seves terres y convertits en esclaus; la sang blanca d’una Amèrica llatina, de ritmes andins; la sang de la globalitat que el teu cor acull com a nova, d’un món que sovint, somies sense fronteres.

Els ritmes dels timbals i tam-tams de les arrels africanes es fonen amb els càlids i suaus de la terra que t’ha vist nàixer formant un tot, una perfecte simbiosis d’armonia i sensibilitat i sorgeixen sabors a vainilla, canyella i sucre, a coco i maracuià: “caracumbé, caracumbé, que lindo es el niño señora José ...”

Les teves cançons nascudes del foc i de l’aigua, s’endinsen en les emocions dels cors que les escolten, de tants d’altres que, com els teus avantpassats, han estat arrencats del seus país per la fam i el plor i vibren amb tu en cada to, en cada nota, en cada cançó. I la teva mirada neta i franca, el teu somriure afable, per uns instants els aporta una mica de consol.



Notes de colors, ritmes de flors, esperances perdudes i altres de recuperades... t’enlaires al cel, voles en cada pas, en cada gest i els teus queden protegits per aquest alè de qui tot ha perdut i tot ho ha aconseguit.

Et mous amb lentitud, com en càmera lenta, com si desitgessis que el temps no passés, s’aturés per uns instants perllongant aquests minuts de comunió...