Va sortir de la redacció fent tard a la cita. Des que es va separar d’en Camil sovintejava les trobades amb l’Eva. Un cambrer va afegir un servei de té a la taula.
- En saps res d’en Camil?
La Carla havia estat casada amb el doctor Camil Tosar, cirurgià glamourós. El va deixar en el punt més dolç de les seves carreres i abans no tinguessin fills.
Negà amb el cap.
- El meu cosí Octavi diu que és a l’Àfrica repartint medecines. Ha plantat clínica i pis-, continuà l'Eva.
No va poder evitar el soroll de la tassa amb el plat ni mirar el bufet de pastissos en el saló. Un pensament es va fer lloc en el cervell de la Carla abans de dir a l'amiga que ho sentia: acceptar el reportatge que havia rebutjat temps enrera sobre l’explotació infantil en països sense veu ni vot. Demà mateix s’hi posaria...
No veo la historia muy clara, Elena. ¿Sigue enamorada del glamurós? ¿Hay alguna crítica oculta cuando relacionas que se haya ido a África con el reportaje que hará Carla sobre la explotación infantil?
ResponEliminaPuede que piense que su marido lo ha dejado todo porque lo abandonó o quizás de repente le reviente estar sentada cómodamente con su amiga.
ResponEliminaEn cualquier caso rescata un proyecto que había rechazado anteriormente ¿para lavar su conciencia?
Jo tampoc la veig gaire...
ResponEliminaCrec que:
Acceptar, hauria de ser va acceptar (infinitiu) o acceptà (ella) passat...¿?