Solitud 1
Trenques el mirall
No ets capaç de veure’t reflexat
Tu i ell
No hi ha ningú darrere teu
Pensa, però, que demà
Algú, potser,
voldrà mirar-se en els teus ulls.
Solitud 2
Penses que l’alsina, al mig del camp
Troba el seu destí trist, sense sentit?
Cremor de sol, soroll d’ocells,
Nits estelades.
Perquè em dius que és el final del teu camí,
Si has estat sempre habitat pel plaer de viure.
Solitud 3
Perquè has plantat
A casa meva
L’arbre de l’amor
Si no n'hi havia?
son cosas antiguas. Espero que no haya faltas de ortografía o de.... Y si las hay, ¿para qué están las amigas sabias?
ResponEliminaPara que me consideres amiga te voy a corregir un pronom feble:
ResponEliminaPerquè has plantat
a casa meva
l'arbre de l'amor
si no hi havia.
("Hi" por la casa y "en" por el amor)
Creo que debes hacer las 2 substituciones -si no n'hi havia-
Gracias, amiga. Ya lo he corregido.
ResponEliminaGuau,Concha! Qué puntazo,me agrada tu simplicidad y el contenido. Creo que has evolucionado muy favorablemente, tu también. Sorprendida al ver que escribiendo , escribiendo vais puliendo unos estilos muy sólidos
ResponEliminaFantàstica l'atmósfera i l'ambient (cremor de sol, soroll d’ocells, nits estelades...) sobre tot amb l'economia de mitjans que has fet servir. Increible. Dona gust llegir-vos.
ResponElimina