Un perico blanc i blau saltironejava dins d’una gàbia. La ventura propicià que un perico verd i groc que vagava per la muntanya anés a parar a aquell niu de ferro i plàstic. Junts visqueren uns quants anys. El sexe, un enigma.
En l’atletisme el saltador de la prova d’altura es pren un temps mirant el llistó. També ho fa l’atleta de la prova de salt amb perxa. Fan càlculs. Per al públic són uns instants captivadors. En canvi, els corredors de 100 m. llisos i de la majoria de curses, surten des de les seves marques al terra i l’embranzida està impregnada en la mateixa acceleració dels primers metres. El saltador fita el llistó i balancejant el cos endarrera amb els braços estesos endavant, es propulsa.
Al perico o perica bosquetà no li va agradar viure engarjolat. En un descuit s’atansà a la portella oberta i s’escapà, sense enretirar el cos enrera per prendre l’impuls necessari. Tingué prou amb obrir a poc a poc les ales i batre-les enlairant-se. Aquell vol inoportú va deixar sol al perico blanc i blau però amb la lliçó ben apresa: quan s’obrís la portella, s’hauria disparat el tret de sortida en una carrera on no hi cabrien estratègies ni càlculs, només caldria un impuls, l’impuls superior de sortir.
FOTO: INTERNET
Pobre perico blanc i blau, que no ha tenido el instinto de salir hacia adelante! Me encanta el símil con los atletas. ¿Por casualidad has cambiado tu forma de escribir? ¿Estás en otra etapa? Lo digo también por tus creaciones recientes. Me lo he leído y releído, por gusto.
ResponEliminaÚltimamente procuro menos imagen retòrica y más narración presencial (entre periodista y notario)
ResponEliminaQuin simil el de l'atleta...m'ho rellegiré intentant copçar tot el poliedre del teu escrit. M'agrada aquest estil "entre periodistic i notarial",una evolució molt interessant. Estic amb la Concha. Dona gust, molt de gust.
ResponElimina