dimecres, 10 de març del 2010

ESTAR VIU... [Recordant a Gil de Biedma].

Sembla ser que encara és possible declarar-se un home
sembla ser que és possible dir que no.
D’una vegada... per tu, per mi, per tots
i per totes les vegades que no vam poder fer-ho, que no vam saber fer-ho.

Importa, pel que es veu, el fet d’estar viu
importa tot allò que no ens hem dit
tot el que no hem fet ni hem viscut
cada dia, cada segon dels nostres alés.

I fingirem oblidar allò que mai recordem...
que a cada instant, amb cada gest que fem
s’amaga darrere la daga feridora de saber que encara som vius
i que la vida, malgrat tot, encara es possible... -pel que es veu-...

S.T.

2 comentaris:

  1. Massa dies sense veure el blog. Quina satisfacció més gran obrir-lo amb la respiració continguda, llegir un poema que no conec i treure tot l'aire a poc a poc. Jo també estic viva.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Sílvia, per aquesta fantàstica aportació que desconeixia.

    Benvinguda al Blog !!!

    ResponElimina