FLORS I POEMES CONTRA EL SOROLL

Tenia ganes d'agrair-vos els magnífics regals que em vàreu fer ahir ... i res millor que, per a vosaltres, un pensament meu... De tot cor, gracies !!


FLORS I POEMES CONTRA EL SOROLL

Contra el soroll, flors i poemes. Flors i poemes contra el soroll...

Tinc sort, tinc sort i faig esforços per recordar-ho. Amb tot, sempre hi ha algun moment que ho oblido i l’ànima sembla que vol fugir del cos per impregnar-se d’aquesta melancolia, amagar-se i aixoplugar-se d’aquesta pluja fina i persistent que ja fa 3 dies que cau sobre la ciutat. Per això, faig esforços per aterrar i recordo que tinc sort ...

El mèrit no és del tot meu. Sobre la taula reposen serenament unes flors. La seva fragància dolça i persistent m’envolta tota l’estona i fa que no les pugui ignorar. Aixeco els ulls i allà són: multicolors, plenes de vida, alegrant-me els sentits. Al costat unes llibretes de viatge i uns magnífics estris per escriure. Els seus fulls, blancs, immaculats, verges, esperant ... esperant a ser emplenats per mil de històries i aventures, experiències viscudes i somiades, pròpies i alienes, poemes que recullin l’esdevenir del pensament i l’ànima ...

I en mig de tot, penso que tinc sort. Sort en general, en la vida... i entre totes aquestes sorts n’hi una de nova: la d’haver incorporat a la meva existència noves amistats, nous cors tant “ins pirats”, tant boixos com el meu, desitjosos d’omplir aquests fulls encara blancs, encara immaculats, encara verges ... cors que em regalen flors, flors i poemes.

A l’altra banda de la paret, el brogir persistent de martells, piques, perforadores i taladros agredeixen el meu cervell que lluita per concentrar-se. Però jo tinc sort: aixeco els ulls i allà hi son: les flors i els fulls.

Contra el soroll, flors i poemes. Flors i poemes contra el soroll ...