El seu posat la delatava: una pell fina, blanca i immaculada, lliure de pigues i taques. Els cabells negres i llisos sempre pentinats enrere i en perfecte ordre. De maquillatge poc, el just i necessari per donar una mica de color a les seves pansides galtes, una mica de més, li semblava que cridava l’atenció.
El mateix passava amb les joies: si bé la seva posició social, feia pensar que en tenia, mai les lluïa en públic i tant sols l’anell de casada, una senzilleta i discreta aliança d’or, envoltava el seu dit menut i esprimatxat.
El seu cos llarg i prim, sempre anava vestit amb primeres marques però de manera clàssica, austerament i per a cada ocasió i el seu parlar, suau i tedi, amb prou feines passava d’un xiuxiueig esmorteït.
El rostre, lliure d’arrugues i marques d’expressió, era seriós i greu: no es permetia fer somriures ni exterioritzar llàgrimes. Ambdues coses eren mal vistes en el seu món arquitrabat i fictici en el qual els sentiments es deixaven per la intimitat.
De la mateixa manera, els seus fills no la recordaven en la cambra de jocs ni el seu home en el dormitori. Feia temps que tenia el cor se li havia eixugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada