UNA RESPOSTA DIFÍCIL

D'esma, vaig mirar el rellotge, no era gaire tard. No hi havia ningú a la saleta. Avui havia acabat abans; vaig mirar pels vidres del balcó, ja era fosc, i ara començava a ploure. La gent semblava com si fes tard, apressaven el pas; alguns duien paraigua i d'altres passaven arran de la paret buscant l'aixopluc dels balcons.

Em sentia cansada, malgrat haver tingut menys visites, els casos havien estat senzills, rutinaris; però en tenia un que feia dies que em treia el son, no m'havia passat mai un cas com aquell. Feia 15 dies que havia intentat convèncer-lo i no hi va haver manera. No tenia més remei que escriure-li una carta. Les cartes solen ser més convincents.

Vaig tornar a mirar pels vidres, a més de la pluja s'havia girat vent. No tenia excusa: mentre esperava que amainés la pluja, li escriuria i intentaria fer-li entendre les meves raons.

Estimat amic,

Fa 15 dies, quan vas venir, et vaig escoltar molt atentament i ara et toca a tu reflexionar sobre tot el que et diré.

Crec que tens tota la raó d'estar espantat. La vida no és gens fàcil i menys en aquests moments. La crisi de valors que estem patint, junt amb l'econòmica, ens fa témer el pitjor. Malgrat tot, hem de ser valents i arriscar-nos una mica. Ara ja has fet quasi tot el camí i seria una desgràcia que abandonessis tot el que t'ha costat tant d’aconseguir. No sé si tens algun pla per al teu futur, però sí que el tenen la teva família. No seria just que els deixessis “penjats”, per a això ja tenim els polítics, que en són mestres.

Ah, em fas encara unes quantes preguntes que et responc com puc. Jo no sé  com serà el teu futur. Però sí et puc dir que no et serà gens difícil passar la primera etapa. Ja sé que estàs acostumat a tots els conforts, que no estàs acostumat a espavilar-te solet i que tot el que s'ignora fa por.

Amic: no triguis, decideix-te ja! Tots t'estem esperant i t'estimem.

Una abraçada,

Dra. Amor

Just en el moment que anava a enviar la carta va sonar el telèfon:

--Digui! Sí, sóc jo. Ah, que bé. Vagi cap a la clínica que ara hi vaig jo. No tingui por, tot anirà bé.

A la porta de la consulta hi havia una tarja que deia: Doctora Amor. Ginecologia i Tocologia.