AI, LA ROSA!!
Avui no me’n puc estar. Ja en tinc prou amb
els meus problemes com perquè la Rosa em vingui a atabalar.
A veure: jo me l’estimo molt. És una dona que
tant de bo tinguéssim les seves qualitats, les bones, perquè també en té de no
tan bones. És una dona que “hi toca”.
Abans de les deu del matí m’ha trucat, la
Rosa, tota esverada. Havia llegit els diaris i estava tota alterada; pobra
dona!, això que el metge li havia dit que no ho fes, que li pujava molt la
pressió i acabaria matant-la. Però no, ella no podia passar sense llegir-los.
--Digues Rosa... Què et passa?
--Res i tot! Saps que el món aniria més bé si
les dones manessin? Ara sé perquè hi ha tan poca quota de dones als partits,
perquè són els homes que sempre han de
tallar el bacallà... i sempre hi ha aquesta guerra de poder entre ells sense
pensar en les conseqüències. Així va el país!
--Què dius ara? Però que no ho saps que des
de temps immemorials, la dona ha estat i és l’encarregada de vetllar per la
família, de parir, de tenir visió de futur, de sensibilitat, de calcular les
reserves familiars, d’acollir la família si no vol que es desmunti...? això és
una gran responsabilitat. Au, va! Digues-me per què m’has trucat tan d’hora...
--Mira, Carmeta; no em vull estendre: avui
els diaris van plens de bons articles. A l’Avui hi ha la columna MIRADES, de la Maria Mercè Roca, que és per sucar-hi pa! Ella ho veu tot molt
clar, m’agrada molt aquesta dona. Jo crec que els homes intel·ligents saben
governar perquè estan assessorats per dones intel·ligents.
--Vols dir que totes les dones són
intel·ligents? No! En tenim una mostra amb l’alcadessa de Madrid, que ni tan
sols sap què és la dignitat, no sap anglès i posa en ridícul el seu país amb
les seves estupideses.
--Sí, ja ho sé que hi ha burres integrals
sense cap personalitat, només volen cridar l’atenció, com l’Alícia Camacho; ara
no sé si és Camacho o Macho, ja saps que això dels noms...
Mira: el que tinc molt clar és que si hi
hagués intel·ligència el Govern veuria que no ajudar als pensionistes, retallar
sanitat, vol dir més precarietat, més atur. Què fan els pensionistes?: ajudar
la família que està a l’atur desesperada i humiliada per haver de demanar
ajuda... No veu el Govern que l’economia d’un país fa figa? On són els seus
economistes perquè els assessorin? Fins i tot els nens ho veuen i ells vinga a
obrir les cavernes, per això es carreguen la cultura. I Catalunya, per què no
diu PROU? Per què admet les
salvatjades que ens fan?
--Sí, sí!. Jo crec, Rosa; que la Lucia ETXEBARRIA, té més raó que una
santa. Llegeix l’entrevista que li fa el diari ARA, que és el que he llegit.
Parla dels polítics narcisistes , de les relacions tòxiques, tan familiars com
de governs, agressions que no cal que siguin físiques i, el més impactant la
dependència familiar però també la que es creen els governs, com nosaltres i
Espanya, Espanya i nosaltres... Vés a la pàgina 29 i llegeix l’entrevista.
--Adéu maca, et deixo que tinc feina.
--Adéu!!! Ja et comentaré alguna cosa més de
l’AVUI.
-- I jo, de l’ARA.
MARIA
TERESA GALAN
3-10-2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada