L’ÚLTIMA HORA
A
deshores de la nit, busco en tu les
paraules que la memòria ha esborrat. Lletres que em fugen dels dits, il·lusions
fugisseres corren espantadisses buscant uns dits ferms que les tenalli al teclat d’aquest modest
ordinador.
Maria Teresa Galan
Com es pot dir tant i tant amb poquíssims mots !
ResponEliminaM'encanta, Ma Elena...preciós!
ResponEliminaA mí también me gusta mucho, Mª Teresa y, como dice Elena, dices mucho con muy pocas palabras. Las palabras que como agua se escurren entre los dedos es una imagen muy visual. Pero voy a ser un poco crítica (como me gustaría que fueráis conmigo si algún día vuelvo a colgar algo. A ver si empiezo a ponerme las pilas): encuentro dos repeticiones que me chirrían ligeramente, sobre todo la última: fugen/fugisseres y dits/dits. Hago la crítica con "amor".
ResponEliminaTens raó, Concha!! A les tantes de la nit no trobava les paraules: ja ho saps, em van fugir fins i tot del cap. Vaig veure que era un derivat i...
EliminaUna abraçada
Gràcies, Elena i Georgia, pels vostres comentaris.
ResponEliminaUna abraçada