L’últim dia de vacances vaig anar fer un bany en una cala. Caminava amb l’aigua a la cintura i amb el palmell de les mans l’anava decantant. Sense ocells i només la meva tovallola a la sorra.
Els reflexos del sol no em deixaven veure el fons del mar. Vaig topar amb una pedra. Hi vaig clavar el peu per donar-me impuls i se’m va ficar per una escletxa llefiscosa. El peu va quedar trabat dins la pedra. Els líquens em grataven la planta del peu. Vaig tibar de la cama encarcarada però el peu no sortia. Un calfred em va pujar per l’espinada des del cóccix fins al naixement dels cabells mullats. Dins l’aigua em suaven les cames i em cremaven els engonals. Encara sento els xiscles de les algues entortolligades a la cama…
Vaig mirar el sol que sense núbols començava a recollir els reflexos de l’aigua. A l’hotitzó, ni una vela.
Val, Elena. Ahora ya lo recuerdo (así que no hace falta que me lo envíes jeje). Pegaré la oreja a la radio para ver cómo suena leído por una persona desconocida. Enhorabuena!
ResponEliminaDoncs jo no el recordava... potser no hi era aquell dia, no ho sé!
ResponEliminaTambé m'agradarà sentir-lo en veu d'una persona experta... quin gust!!
Sort!!