Mentre el cotxe comença a lliscar pendent avall, mentre comença a agafar velocitat, deixeu-me que us expliqui la mena de coses que pensava. La ciutat era allà baix, grisa i daurada a la llum del crepuscle, i em semblava tant buida i abandonada com les runes d'una ciutat antiga. És clar que continuava essent tan habitada com sempre, però ningú no s'entretenia a passejar, a badar, o a conversar tranquil·lament en una plaça. Feia temps que no veies grups de gent jove fent el ximple pel carrer, rient, corrent. El cotxe començava a córrer i nosaltres xisclàvem, i no crec que ningú més xisclés o rigués o plorés o cridés en tota la ciutat.
DAVID CIRICI, La fàbrica de mentides
· TRADUIR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada