Com molt be dius , Elena ,ja fa gairebé dos mesos que gaudim de la teva creació. Ha sigut una etapa fructífera i engrescadora, per tant no crec ni necessari ni adient el traspàs del davantal. El teu davantal, el nostre. M'afalaga que em permetis estar d'administradora amb tu. Crec que pot ser útil en un moment de dubte tècnic i , també , perquè no, d'aportar quelcom que pensem que pugui ésser interessant.
Així dons, opino que l’òptim es que totes dues portem el davantal, el xef (tu) i l'ajudant (jo), i que la nova singladura mantingui el rumb iniciat per la capitana bloguera amb un grumet, per si de cas.
I amb aquesta incorporació atramuntanada desitjo que s'afegeixi, encara més si cap, més orgull pel Davantal.
(Un de l'Eugeni) Va un muntanyenc que es precipita per un cingle i en la caiguda acosengueix agafar-se a una branca molt feble. Passa mitja nit resant i demanant auxili. A la matinada s'escolta la veu de Déu que diu: "No t'amoïnis fill meu perquè tot un estol d'àngels de la meva cort celestial et recollirà" i el muntanyenc respon: "Si, però, h a y a l g u i e n m á s?
ResponEliminaMe encanta que haya una chef y una grumet. Ya me relamo sólo de pensar en los platos excelentes que voy a degustar. Mmmm
ResponEliminaI jo ... el Pere em cuina a casa i la Júlia i l'Elena en el divertimento ...
ResponEliminaL'altre dia en Pere estava ocupat i vaig haver de fer front a un conill guisat i ja no recordava com afrontar-lo !!!, jo, que anys enrera era tota una especialista dels fogons !!!, quin gust haver traspassat el meu davantal a tants companys !!
Felicitats i endavant en aquesta nova etapa de la qual en penso gaudir amb satisfacció !...
Petons !