divendres, 3 d’abril del 2009

Diàleg (corregit)

Com que no tinc res per oferir-vos un paso un diàleg que vaig fer i mai no ha vist la llum (com a exercici)

- Com es mou!
- No t’agrada aquesta remor de l’aigua quan trenca en la quilla?
- M’agraden els teus ulls...
- Ets llençada, eh?
- Son salats com el Mediterrani.
- Has llegit en Racionero?
- La mediterrània i els bàrbars del Nord?
- Si. No el trobes caduc, romàntic?
- El romanticisme és caduc?
- I tant, a la Facultat d’Arquitectura, a les classes d’ètica, ja és dóna com un tema obsolet.
- Renoi, si que n’estic de desfasada! Ets “profe” d’ètica?
- Si, però com a branca de Estètica.
- Ahhh...
- També et deu agradar la Carme Riera ...Te deix, amor, la mar com a penyora ?
- Que et “t’enfots” ?
- Noooo!!!!.
- Condescendent, estàs sent condescendent...
- Et vull portar al Delta de l’Ebre.
- No hi voldràs pas anar amb vaixell ?
- No , és clar que no!

3 comentaris:

  1. Sorprenent, però, ja passem a diàlegs ???

    ResponElimina
  2. Qué envidia me dáis con los diálogos! El tuyo es muy sugestivo, Jùlia. Una parte de la historia contada también me da envidia.

    ResponElimina
  3. Noies, aneu massa ràpides per mí ... no hi ha manera que em pugui posar al dia !!
    Diàlegs no, si us plau !!, encara dec la descripció directa !!.
    Jo també el trobo força suggerent ... m'ha agradat.

    ResponElimina