Santpedor, 15 de novembre del 1813
Benvolgut fill,
Han arribat veus fins ací el mas que la Lluïseta, la xica de cal Ferreter i tu, estimat Isidre, heu fet pasqües abans de rams.
Com és sabut no sóc home de gaires paraules, així que ras i curt et dic que quan tornis de la guerra contra el francès, faràs el què cal fer, el què s’espera d’un home. En això, la guerra farà el su fet.
La teva mare prepararà la cambra gran del costat de la sala i l’abillarà perquè neixi la criatura en bones condicions, neta i polida. Ja veus que per a mi ja és cosa feta i no se’n parli més. Hauríem d’estar contents, al capdavall, de que Déu ens acompanyi a sortir d’aquest mal pas amb tantes famílies desfetes per culpa de la guerra.
Diumenge en sortir de missa la teva mare i jo parlarem amb els de cal Ferreter i si no hi vingueren, els anirem a trobar. Que sàpiguen que no tenen que amoïnar-se per la Lluïseta, que hi hagi pau, us casareu.
Pensa que entre d’altres obligacions, en el front i allà on us esteu, has de continuar vetllant pel teu germà Julià, que sempre ha estat un xic eixelebrat.
Encomano les vostres ànimes a Déu senyor nostre.
El teu pare,
Esteve Llusià
****
Barcelona, 9 de desembre del 1813
Esteve Llusià
Can Casa Nova
Santpedor (Província de Barcelona)
Benvolgut pare,
No sé com agrair-vos les decisions preses pel bé de la Lluïseta i el meu.
Els francesos segueixen dins la ciutat de Barcelona. Diuen que aviat sortiran cap a Saragossa. Sortiré amb els primers escamots per perseguir-los i no caldrà esperar que la guerra acabi per casar-nos, em vindrà de camí a casa perquè Santpedor és a quatre passes de la carretera de Manresa i del Bruc. Ens estimem i només Déu sap perquè fa les coses.
M’agradaria ajudar-vos en la feina perquè de mans totes són poques. Amb en Julià no ens podem veure gaire, és ple d’enyorança i per matar el temps toca el timbal com feia quan erem a casa. S’han de tenir ganes!
Rebeu vós i la mare una abraçada del vostre fill que us estima,
Isidre Llusià
****
El Bruc, 10 de gener del 1814
Senyor Esteve Llusià
Can Casa Nova
Santpedor (Província de Barcelona)
Senyor Esteve Llusià i senyora Cinta Casanova,
Accepteu l’expressió del meu condol per la mort dels vostres fills, Isidre i Julià Llusià Casanova, que van ser abatuts per l’enemic en un combat aferrissat el proppassat diumenge dia 3 de gener del 1814.
Amb el portador de la present missiva us faig a mans les barretines del vostres fills estimats.
Signat
Tinent d’artilleria en cap.
****
Reus, 30 de maig del 1814
Cinta Casanova
Can Casa Nova
Santpedor (Província de Barcelona)
Estimada germana,
Tot just acabem d’arribar a casa que ja voldríem tots plegats tornar-nos-en, només fóra per veure el reietó, l’Isidret. La muntanya del Bruc, les valls... tant estimades per mi i el meu home.
És una sort que la Lluïsa, ja saps que no m’agrada dir-li Lluïseta, s’avingués a deixar Cal Ferreter. Va tenir prou seny per veure que a la criatura no hi havia de faltar-li res. I quines rialles i quina gràcia té l’Isidret en agafar els bastons del timbal i que bé i fort repica. Qualsevol diria!
Germana, friso per tornar-te veure i donar-te un petó.
Roser Casanova
Me gusta mucho el tono y que el narrador haya recurrido a las cartas para contar la historia. Lo que me pasa es que me lío con las fechas: las 2 primeras cartas son de 1913 y las otras 2 de 1814. Tampoco me queda muy claro quién es el padre de la criatura. Debo de ser torpe como yo sola!
ResponEliminaCorregido: 2 cartas de finales del 13 y otras 2 del 1814. Sorry.
ResponElimina